El debat intern d'Esquerra

La reacomodació de l’espai postconvergent a la realitat política de Catalunya en l’escenari posterior a l’1 d’octubre ha tensat el PDECat, escindit pel lideratge remot de Puigdemont que aposta per relegar, si no dissoldre, el mateix partit en favor del projecte fins ara embarrancat de la Crida, i la marginació de les sensibilitats més properes a una anàlisi realista de la situació. Esquerra Republicana de Catalunya, amb un lideratge incontestat d’Oriol Junquerasdes de la presó, s’ha mantingut en canvi fora de perill d’aquest tipus d’agitació i ha mantingut, malgrat la tensió que suposa estar a mercè d’una sentència que es tem dura, un rumb allunyat del rupturisme iobert al diàleg, amb Madrid i amb la resta de la societat catalana.

No obstant,la sentència del judici de l’1-O, les pressions perquè ERC segueixi el ritme que li vulguin marcar amb la partitura de la unitat independentista i la necessitat de definir una estratègia electoral davant d’una convocatòria electoral en un context acalorat,obrirà un debat internen el qual no faltenveus que reclamen un gir cap a l’unilateralismei la confrontació contra “el 155”. Un gir, amb tot, improbable, davant de l’evidència que aquestes veus són més intenses fora que dins del partit (en una nova versió dels ‘pressing’ que han marcat l’escalada del procés, però que per la seva virulència poden tenir com a efecte un tancament de files) i, sobretot, del fet que el rumb seguit l’últim any per part d’ERC ha sigut reconegut pels electors.