La gran mentida

Ja sé que molts pensaran que no podem deixar les portes obertes davant la invasió d’immigrants, que obrir-les no té retorn. Plaga, invasió, efecte crida, ¡tant és! Ens diuen que el que arriba pel Mediterrani és una onada d’estrangers que venen a aprofitar-se delsserveis socials de l’Europa del benestar o a treure els llocs de treball d’aquells que se senten més desprotegits; ¡quina gran mentida!

Si en sumem un rere l’altre, els immigrants rescatats a la bravura de les ones del mar que esgoten les seves hores després de dues setmanes a la coberta del barco Open ArmsOpen Arms no sumen més de 147. Una vergonya deixar-los morir al mar. Pitjor encara, fer-ho seria criminal, un acte còmplice amb les màfies del tràfic humà, que controlen des del nord de l’Àfrica les esperances d’aquells que tenen com a únic destí creuar el mar que ens separa. Per a 147 immigrants s’han hagut de posar d’acord ni més ni menys que sis països europeus abans de donar el vistiplau i cercar un lloc on deixar atracar l’embarcació que els ha rescatat d’una mort segura. Imaginant que un rescat així es produís cada dia, en un any, la xifra d’immigrants rescatats al Mediterrani a penes arribaria a 55.000. Menys dels que circulen en un matí per l’aeroport del Prat. ¿D’això en diem invasió?

Discurs apocalíptic

Notícies relacionades

La decisió d'un jutge italià permet a l''Open Arms' entrar en aigües italianes

Salvini eternitza el desembarcament de l''Open Arms'

És cert que el nombre d’immigrants que intentaven arribar a Europa va augmentar el 2015 amb l’arribada de refugiats de Síria, però des d’aleshores el total d’estrangers que intenten una vida nova a Europa ha baixat a nivells molt inferiors als de la dècada anterior. ¿Quin és el problema? Hi ha governs com l’italià decidits a negar les operacions de rescatgovernsnegar les operacions de rescat, perquè viuen precisament de criminalitzar el que arriba. Salvini a Itàlia ha arribat al poder gràcies a estendre el temor de la immigració. No coneixem d’ell ni una sola idea política que se separi del discurs apocalíptic que li assegura un bon grapat de vots, a costa de la vida d’uns milers d’immigrants. El problema és que el discurs cala i que la resta de partits polítics i governs de la Unió Europea se n’encomanen i gairebé no intueixen una sortida a aquest debat criminal que parla d’allau, o de milions d’immigrants, quan el que passa és que unes quantes organitzacions com Open Arms o Metges sense Fronteres s’han llançat a rescatar el poc que queda de vergonya en un continent atacat per la mentida i la por.

S’acusa aquestes organitzacions de promoure l’efecte cridada, com si els immigrants que han arriscat la seva vida i tot el seu patrimoni per creuar l’únic que volguessin és arribar i viure de la caritat del continent ric. No, una cosa és atendre’ls humanament quan, exhaustos, poden morir ofegats, i una altra de molt diferent és que els nostres governs abandonin aquests milers d’immigrants a la sort del mar o d’unes màfies criminals que augmenten els seus beneficis en la mateixa proporció en la qual aquí disminueix la voluntat d’acollida; ¡una vergonya!