La memòria

¿Què hi cap, en un mapa?

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45660180 graf6972  alaior  menorca   28 10 2018   poste de la luz ca 181028182628

zentauroepp45660180 graf6972 alaior menorca 28 10 2018 poste de la luz ca 181028182628 / DAVID ARQUIMBAU

He vist al Festival Grec l'obra "El cartógrafo", de Juan Mayorga, estrenada a Madrid el 2016. La fascinació pels mapes i el lligam amb la història del gueto de Varsòvia, trenada amb un fil de memòria que porta la història fins al present és enormement suggeridor. L'obra explica la història d'un vell cartògraf que davant el perill de desaparició del seu món i la seva pròpia davallada física s'apressa a intentar retenir-lo, a destriar allò que és definitori d'allò accessori per fixar-lo en una mapa i en la memòria i, al mateix temps, per protegir-lo del perill d'aniquilació que el nazisme pretén. A partir d'aquest argument, s'entrecreuen d'altres que seguint amb els mapes com a fil conductor, porten al setge de Sarajevo, i de retorn a la Varsòvia actual, on no hi ha mapa físic que orienti els protagonistes que no sigui el de les seves ànimes.

La cartografia de la memòria, també del moment, de la representació, se'm fa present cada cop que revisito el mapa topogràfic de Menorca, de Josep Mascaró Pasarius, de 1982, que hem tingut a casa.... no ho sé, tota la vida. En aquest mapa hi ha la Menorca que he anat descobrint poc a poc, la Menorca perduda, que no ho serà mai del tot mentre els menorquins no la deixem morir sepultada per la nostra deixadesa i inconsciència. És un mapa on cada replec de la costa, dels barrancs, dels puigs, hi estan consignats, on es reflecteix l'orografia que dibuixen els vents, la geografia dels llocs, dels camins que hi ha traçat l'home.

Una feliç coincidència d'aquest estiu, amb la publicació del tom vint-i-unè de l'Enciclopèdia de Menorca --una vasta obra que també seguim fidelment al llarg de tants anys-- que està dedicat a la cartografia històrica. Veure com s'ha representat el teu món al llarg de la història té un punt de voyeurisme retroactiu, i les il·lustracions precioses que s'hi apleguen mostren uns mapes que bevien més de percepcions que de tecnologies.

Notícies relacionades

Penso en els mapes, i en un amic, que en demana un, perquè no se li oblidi l'illa.

*Editora de L'Avenç.

Temes:

Grec Teatre