Competició fratricida a la dreta

Les dificultats de l’esquerra per investir Pedro Sánchez generen, lògicament, un clima preelectoral a Espanya. I quan oloren eleccions, els partits afilen les seves estratègies, buscant missatges simples que mobilitzin els electors abans que solucions per als complexos problemes del país. El Partit Popular de Pablo Casado i Ciutadans d’Albert Rivera han entrat en aquesta dinàmica electoralista. A més d’una desqualificació genèrica del que han anomenat sanchisme, se centren ara en la fórmula de govern a Navarra per excitar l’ambient amb una sèrie d’hipèrboles que no busquen cap altra cosa que lligar el nom del PSOE al d’ETA i convertir Pedro Sánchez en enemic d’Espanya. Aquest tipus d’espirals són difícils de parar. Ho saben els electors de Catalunya, que han vist com la pugna pel mateix espai electoral entre l’antiga Convergència i Esquerra ha sigut un dels detonadors, no l’únic, del procés independentista. L’eficàcia electoral d’aquestes dinàmiques és inversament proporcional a la seva aportació a la governabilitat i a la convivència social. S’aixequen murs cada vegada més difícils de passar. Ho estem veient amb la negativa de Casado a facilitar la investidura a diferència del que va fer el PSOE amb Rajoy.

A més, aquesta competició està tenint un tercer en discòrdia inesperat: Vox. Aquest partit –meitat nostàlgic del franquisme, meitat populista a l’estil de Trump– està arrossegant el PP i Ciutadans a abandonar el centre polític. La majoria dels governs autonòmics que han retingut o recuperat els populars ho han sigut de la mà de Vox. Els casos més emblemàtics són els de Madrid, Múrcia i Andalusia. D’aquesta manera, Casado s’inscriu en la tendència d’una part del Partit Popular Europeu a trencar el cordó sanitari amb la ultradreta que Angela Merkel havia imposat en l’última dècada. El PP de Casado no deixa de tenir una relació fraternal amb el partit d’Abascal, que, d’alguna manera, és una escissió en les seves pròpies files. El nomenament de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu al Congrés és una estratègia per recuperar aquest espai. Però aquí el que és sorprenent és que Rivera, en lloc de créixer pel centre davant d’aquest desplaçament del PP, intenti afegir-se a la batalla. Les conseqüències poden ser letals per al progrés d’aquest país, encara que és cert que deixen expedit el centre polític per a Pedro Sánchez, un altre incentiu per repetir eleccions.