Vagues a l'estiu

La vaga del personal de terra d’Iberia, el cap de setmana del 27 i 28 de juliol, va ser el preàmbul (més d’un centenar de vols cancel·lats) d’un agost que, per desgràcia, s’entreveu molt complicat. Aquest dimarts, l’atur es va concentrar a Renfe, amb més de 170 trens de passatgers cancel·lats i l’afectació consegüent per als usuaris en un dia clau de les vacances. Els serveis mínims van esmorteir els efectes de la vaga en l’inici de l’operació sortida. Estan previstes unes altres aturades també en dies decisius, el 14 i el 30 d’agost i l’1 de setembre. Per si fos no n’hi hagués prou, el personal del Prat també amenaça amb noves mobilitzacions, que podrien coincidir amb la vaga indefinida, a partir del 9 d’agost, dels vigilants de seguretat de l’aeroport, treballadors de Trablisa, la nova concessionària d’Aena, com ho va ser Eulen l’estiu del 2017, d’infaust record.

Es combinen en aquests casos reivindicacions econòmiques i socials i, en el cas de l’aeroport del Prat, amb greuges comparatius amb el de Barajas. El dret a la vaga és un fonament de l’Estat de dret i es duu a terme en els períodes que poden afectar més la part empresarial. Però en aquests casos, qui surt perjudicat és el ciutadà, que observa impotent com es repeteixen aquests episodis estiu rere estiu. I la imatge de Barcelona, que surt feta malbé sense remei. Respectant la protesta, s’hauria de gestionar de tal manera que els danys col·laterals fossin mínims. I que no es converteixin en una tradició lamentable.