Progrés i desigualtats al Marroc

Al complir-se20 anys de l’entronització de Mohamed VIpreval la impressió que la modernització de l’Estat i la limitació de la influència de la cort en la vida quotidiana no han evitat que la societat marroquina continuï sent una comunitat marcada pergrans desigualtats.La reforma constitucional i la revisió del codi de família, induïts per palau quan es va fer patent el risc que les primaveres àrabs sacsegessin la monarquia, han tingut un efecte limitat davant el pes de la tradició. La dualitat camp-ciutat continua sent una dada essencial en l’estructura del país i l’augment de la inversió estrangera ha tingut un escàs efecte en la posada al dia del mercat de treball.

No hi ha dubte que és enorme la distància entre el Marroc de Hassan II i el de Mohamed VI, però també ho és quees percep més en les xifres macroeconòmiquesi la marxa de la Borsa de Casablanca que en el dia a dia d’un país que no ha deixat de ser exportador de mà d’obra a Europa,lluny encara de poder atendre les necessitats bàsiques de tota la població. Aquest és el gran repte, l’objectiu ineludible perquè es pugui dir que el Marroc va aconseguir desprendre’s de les inèrcies heretades de l’anterior monarca, de la gestió d’un l’Estat entès com a patrimoni del rei, els efectes retrògrads del qual continuen sent visibles i frenen el desenvolupament. El desafiament és compartit per molts estats àrabs, però el Marroc és dels més ben situats per sortir airós de la prova.