04 d’ag 2020

Anar al contingut

Feminisme i maternitat

La culpabilitat

La culpabilitat

Jenn Díaz

Em pregunto per què no es fan campanyes que expliquin què suposa l'ovodonació, o per què les lleis impacten d'una manera o d'una altra.

Feminisme i maternitat: biològica, adoptiva, en solitari, reproducció assistida, gestació subrogada, LGTBIQ+. El ventall és ampli, i moltes de les combinacions donen com a resultat culpabilitat i més culpabilitat. Silvia Nanclares ha escrit un article sobre com assumir les contradiccions de voler ser mare biològica, que el teu fill no tingui la teva càrrega biològica i que l’òvul que has utilitzat és un òvul just (que la noia de 25 anys que el va donar estava informada del procés i que aquest no va ser massa dur). L’explotació de la dona com a mà d’obra barata, com ventre fèrtil o com a donant d’òvuls és una realitat, com també és una realitat el fet que l’explotació de vegades la provoquem nosaltres mateixes perquè el sistema no ofereix garanties en els processos. ¿I què tenim, al final? Una dona –Silvia Nanclares– parlant de duel genètic, de cuidar la donant, de dones amb problemes de fertilitat, de processos de reproducció assistida... i de culpabilitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Una part de la culpabilitat és cultural: el teu fill no té els teus gens, ets més o menys mare en funció d’això, la família queda ferida per sempre. Però una altra és política, com bé diu ella, i és una culpabilitat inassumible: del sistema. UTILITZES mètodes que consideres que mercantilitza el cos de la dona, no tens alternativa, ets feminista i conscient que la maternitat no és un dret, sinó un desig, i que la maternitat biològica no hauria de tenir més pes que l’adoptiva o d’acollida, i no obstant... no obstant ens consumeix, i no tenim la seguretat que els processos que passen les persones que et converteixen en una mare gestant biològica s’han fet correctament.

Em pregunto per què és Silvia Nanclares qui ha d’assumir tota la culpa. Em pregunto per què no es fan campanyes que expliquin què suposa l’ovodonació, o per què les lleis impacten d’una manera o d’una altra. Em pregunto si totes ens hauríem de sentir culpables amb ella. I sobretot, si no han de sentir-se culpables els que no s’han fet ni una de les preguntes que s’ha fet ella.

Temes: Mares Feminisme