Infància
Sense nens
No hi ha nens als parcs, ni a les places ni als carrers. No se sap ben bé com passa, però arriba un dia, a partir de certa edat, que els nens desapareixen
zentauroepp48602955 bar bcn190612170135 /
No hi ha nens als parcs, ni a les places ni als carrers. No se sap ben bé com passa, però arriba un dia, a partir de certa edat, que els nens desapareixen. Des que encara no caminen, quan no són capaços de sostenir el cap per ells mateixos, els pares els portem als sorrals i els col·loquem als gronxadors, ells espantats amb els peus tan lluny del terra, tremolen i nosaltres posem aquella cara d’entusiasme hiperbòlic com si els estiguéssim enviant a la Lluna.
Durant els primers anys de criança, els parcs pateixen una saturació asfixiant, adults i nens conviuen en les estretors de les zones de joc de la ciutat. Quin avorriment, aquells temps, sobretot per a les mares. Vaig anar fent estadístiques a cop d'ull tots aquells anys passats darrere les tanques de seguretat i sempre érem les mames les que arrossegàvem les hores de tardes infinites. Mames que de pas havíem perdut el nom propi en néixer les nostres criaturetes.
Notícies relacionadesDesprés, de sobte, tot s’accelera i ja no hem de córrer per atrapar el cos desmanegat dels nadons amb aquell equilibri precari amb el que comencen a trepitjar la vida. No, ara s'estiren al sofà amb el so estrident de les sèries de dibuixos i si els demanem d’anar al parc ens diuen que no. Que els fa mandra, que fa calor i, sobretot, que no hi ha nens. I sí, de sobte han desaparegut tots. Els parcs els han quedat petits, els carrers no són segurs.
Durant el curs ningú surt a jugar, l’agenda de ministres dels infants no ho permet. Els caps de setmana s'ha anar a comprar, fer encàrrecs que l’horari laboral no permet, potser tenen partits de futbol o competicions d’arts marcials i han de passar temps amb els germans que veuen cada 15 dies. Quan arriba l’estiu tots fan casals. O tallers, o campament, o colònies o estades a l’estranger per aprendre anglès. I si no fan res de tot això no surten perquè no hi ha nens als carrers, a les places, als parcs. I de sobte em sembla aquesta una infantesa molt solitària. I que la solitud no hauria de ser mai cosa de nens.
