IDEES

1
Es llegeix en minuts
La llista dels directors

No puc evitar desconfiar de la col·lecció de pel·lícules favorites dels directors. Els que escrivim de cine, quan no tenim marge per a la reflexió, tenim el vici de treure’ns de sobre les pel·lícules fent combinacions (de vegades impossibles) d’altres. Em refereixo a allò, capritxós i més satisfactori per a qui ho proposa que per a qui ho rep, de deixar anar: “Aquesta pel·lícula és una barreja d’això amb això altre, i amb allò de més enllà”. Entenc que aquesta manera de reduir una pel·lícula a un còctel pot treure de polleguera.

Sé que és contradictori disfrutar proposant referències i no fiar-se de les oficials que proposen els mateixos directors

Notícies relacionades

Jo reconec que disfruto amb l’exercici i, és clar, tret que la barreja em sembli un despropòsit, de les combinacions que proposen altres. De vegades aquesta barreja d’influències és una invitació a descobrir pel·lícules, o a abordar-les des d’un angle diferent. I, en realitat, aquesta pràctica només és una de les moltes proves de la naturalesa nostàlgica dels temps, de l’obsessió per establir connexions amb el passat. Un altre exemple seria la moda dels 'easter eggs' (missatges ocults) nostàlgics en el ‘blockbuster’ i, en general, en la ficció comercial contemporània. Sempre que es plantegi com un joc complementari, el ball de picades d’ullet i referències té el seu encant. El que no porto tan bé és la inclinació a preguntar als directors sobre les pel·lícules que han inspirat els seus treballs. No és que em sembli un atac a la personalitat del cineasta. Res a veure. És, simplement, perquè les respostes (gairebé) sempre em resulten insatisfactòries i no puc evitar desconfiar-ne.

Aquests dies, 'IndieWire', bastant fan d’aquest tipus d’article, ha preguntat a Ari Asterper les pel·lícules que han inspirat 'Midsommar' i ha recollit la llista dels 10 films que Quentin Tarantino considera claus per ‘Érase una vez en... Hollywood’ (seleccionades per ell per ser emeses en un canal de televisió). Estan plenes de ‘hits’, és clar, però com a llistes són un desori. Sé que és contradictori disfrutar proposant referències i no fiar-se de les oficials. Però en aquests casos no puc evitar sospitar que, per tal de protegir les seves pel·lícules i guardar els seus secrets, els cineastes ens volen distreure amb aquestes llistes.