Von der Leyen ho aconsegueix

Laconfirmació pel Parlament Europeu d’Ursula von der Leyenper succeir Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió Europea marca l’inici d’una nova etapa en què la UE s’enfrontarà a importants reptes sobre el seu futur. La seva designació no estava assegurada –va rebre 383 vots a favor, 327 en contra, 22 abstencions i un vot nul, només 9 més dels necessaris per a la majoria absoluta–, fet que revela lafragmentació de la Cambra.Malgrat aquest resultat ajustat, el projecte europeu mai ha sigut fàcil i, conscient d’això, en el seu discursva jugar la seva carta més europeistaa l’afirmar que se sentia europea abans de tenir consciència que era alemanya i que la seva voluntat era «unir Europa». L’aspirant democristiana també es va prodigar en promeses i compromisos per captar el vot ecologista i el de la nova esquerra.

Tot i que compta amb elsuport de l’eix francoalemanyi amb el dels tres grups parlamentaris més importants, Von der Leyen haurà de superar a partir d’ara les reticències sobre el seu nomenament i el fet de no tenir experiència en la gestió dels assumptes europeus. No faltaran assumptes de gran transcendència a l’agenda, com és elbrexit, la brega dels euroescèptics, els euròfobs il’extrema dreta,que només persegueixen el bloqueig de la Unió Europea. De la solvència política i tècnica de la nova Comissió dependrà en gran manera reforçar la capacitat de lideratge de qui l’encapçalarà.