'Eurosenyories', evitin el picament de peus

Quan els eurodiputats votin aquest dimarts la candidata per presidir la Comissió Europea, l’alemanya i ministra de Defensa de la CDU, Ursula von der Leyen, molts estaran temptats d’exercir el seu dret al picament de peus i enterrar la seva candidatura. El vot és secret i afavoreix els instints primaris, però per responsabilitat haurien d’utilitzar el seu poder amb intel·ligència. Europa no s’hauria de permetre una paràlisi institucional.

Repassem l’enuig de l’Eurocambra. El Consell Europeu –els 28 líders de la Unió Europea (UE)– va proposar quatre noms per alstop jobs després d’una de les cimeres més llargues que es recorden. El resultat va ser una proposta paritària que situa dues dones al capdavant dels dos càrrecs de més pes: la presidència de la Comissió per a Von der Leyen i la del Banc Central Europeu per a la francesa Christine Lagarde. Els altres dos noms que completen el puzle són Josep Borrell com a alt representant i el belga Michel per liderar el Consell Europeu.

Procés complicat

El procés va ser complicadíssim. La coctelera amb gènere, origen geogràfic, filiació política i idoneïtat no resulta fàcil d’agitar entre 28. El Parlament Europeu se sent menystingut perquè la proposta va ignorar els seus precandidats per a la Comissió, dels quals els més rellevants eren el conservador Manfred Weber, el socialista Frans Timmermans i la liberal Margrethe Vestager.

No oblidem que va ser l’Eurocambra la que no va fer els seus deures. El 2018 van votar en contra de les llistes transnacionals per a les eleccions europees, cosa que hauria donat sentit al sistema de precandidats. En l’actual formulació, a cap dels líders esmentats els han votat europeus dels 28 països. A sobre, els populars europeus, que van votar contra les esmentades llistes, van proposarWeber, sense cap experiència de govern i enfosquit per la seva tolerància amb Víktor Orban.

Votació als llimbs

Els populars europeus són el recolzament més clar de Von der Leyen. Per a alguna cosa són la seva família política, encara que l’ofès candidat Weber llança alguns dards. Amb socialistes i liberals hauria de sumar, però ateses les seves divisions i la negativa dels Verds, la votació és als llimbs.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La candidata alemanya ha promès, entre altres coses, continuar amb la defensa de l’Estat de dret, el mecanisme que fiscalitza els governs hongarès i polonès –qui sap si demà l’italià– pels seus tics autoritaris. També s’ha compromès a una ambiciosa política contra el canvi climàtic,lluitar contra l’atur juvenil i impulsar un pilar social i una agenda d’igualtat de gènere (política que ha promogut en la seva carrera, fins i tot de vegades contra el criteri de Merkel).

Els euroescèptics

Populars, socialistes i liberals haurien d’evitar que la majoria depengui del recolzament d’euroescèptics. Haurien d’exigir una ambiciosa execució de les seves promeses durant el seu mandat i crear un veritable sistema electoral europeu transnacional. Tindran a la seva mà escrutar el treball de la Comissió i fins i tot el poder de destituir-la si no compleix. El picament de peus suposarà una pèrdua de temps en un moment en què el 'brexit' no està resolt i altres assumptes exigeixen una enèrgica acció europea.