Filosofia 'demodé'

Per ‘moda’ entenem l’“ús passatger que regula, segons el gust del moment, la manera de vestir-se, de viure, etc.” (DIEC). Fa unes setmanes,Manuel Cruz, reputat catedràtic universitari deFilosofia, va sernomenat president del Senatpresident del Senat, cosa que semblaria ser el símptoma definitiu que la filosofia està de moda.

Moda, que prové del francès ‘mode’, remet al ‘modus’ llatí i significa “mesura”. Parlar de moda és referir-se al quemarquen els temps, el que dona la pauta en una àrea social o una altra, regió territorial o era cronològica, elpatródel que s’ha de considerar rellevant i, per tant, pertinent.

Les contradiccions del nostre temps

¿Està la filosofia de moda? Pregunta directa que exigeix unaresposta clara: no. I no ho està per almenys dos motius. Primer, perquè parlar de “la” filosofia és donar per descomptat que la pregunta per la seva naturalesa (o naturaleses) és evident, quan no és així. I no es detecta unadiscussióentorn de què és filosofia. I segon, perquè fins i tot assumint que el significat de ‘filosofia’ pugui ser delimitat de forma clara i diferent (per exemple, com lareflexió críticai mai conclosa sobre tot) és palmari queno és la mesura dels temps.

El que avui està de moda és, potser, unadeterminada ideade la filosofia. Una projecció del que se n’espera al servei de la resolució de lescontradiccionsdel nostre moment. Una cosa que, certament, dona més pistes delscurtcircuits de la nostra societatque de la disciplina filosòfica. El que avui circula és una imatge del filòsof que s’assembla més a la figura delguaridorque a la de l’‘enfant terrible’, ja que s’hi recorre quan urgeix unasolucióencara no trobada. I, naturalment, aquest reclam de teràpia eficaç i eficient ‘ad hoc’ no deixa espai al’estupefacció, al silenci o a la inquietud pròpies del procés de dubtar de tot. Perquè si alguna cosa és filosofia és primàriamentl’actualització incessant de la pregunta, i, sempre en segon lloc, la dotació de respostes transitòries i per transitar sempre revisables.

Bregar amb la incertesa

Notícies relacionades

Qüestió de vida o mort

Manuel Cruz, nova filosofia per al Senat

És clar que els que ens dediquem a la filosofia hem d’atendre el que preocupaaquí i arai ocupar-nos del desenvolupament deperspectives crítiquesper a, si més no, poderreformularun problema actual. És, com glossa la filòsofa italiana Donatella di Cesare, lavocació políticade la filosofia.  Però d’aquí a vincular l’experiència filosòfica als ritmeseconomicistesdels temps (“la filosofia no serveix per a res” com a fal·làcia principal) hi ha una certa diferència, per no dir que està als seus antípodes.

La tasca a què ens convocal’experiència filosòficano està de moda. El que prima és trobar una resposta, sense de vegades importar si és o no sostenible. Sigui per la imperiosanecessitat objectivade trobar solucions o per la impossibilitat subjectiva debregar amb la incertesai vulnerabilitat que ens constitueix, la vida individual i comunitària discorre per altres camins. I tot això té a veure amb el que projectem de la filosofia, sens dubte, però més amb el queesperemde nosaltres mateixos.