Anar al contingut

Trencar tabús

Tinc la regla, ¿i què?

CARLOS MONTANYES

Tinc la regla, ¿i què?

Esther Vivas

Si els homes menstruessin, la regla seria motiu d'orgull, es parlaria obertament dels dies que dura i de la quantitat que tenim

La meva mare no deia que tenia la regla. A ella, la visitava "la tia Maria". Així és com la mare i les seves amigues anomenaven de joves a la menstruació. Quants eufemismes s'han utilitzat i encara avui es fan servir per no dir-ne el nom.

La regla forma part de la sexualitat femenina, i per això és considerada un tema tabú. Es diu que la regla ens fa dones o que tenir regles doloroses és normal. Això és mentida. El desconeixement impregna tot el que té a veure amb la menstruació, els nostres òrgans genitals, l'embaràs o la menopausa. Històricament, la regla era percebuda com una cosa bruta, que ens feia impures, i ens n'havíem d'amagar i avergonyir. Heus aquí l'herència del sistema patriarcal.

Quantes vegades hem sentit a dir que si tens la regla no et pots banyar, mantenir relacions sexuals o practicar esport? Per què en els anuncis el líquid que imita la sang menstrual és sempre blau? Per què moltes vegades no hem demanat una compresa o un tampó en veu alta? Tot això forma part dels prejudicis que encara envolten la menstruació.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Tenir la regla, però, és normal i parlar-ne públicament també ho hauria de ser. Ho defensa Erika Irusta en el seu llibre 'Yo menstrúo', en què reivindica polititzar la menstruació i que ens en reapropiem, ja que aquesta ha estat definida per una societat masclista, que la menysprea i estigmatitza. "El problema no és la menstruació com a funció corporal, sinó qui menstrua en aquesta societat. Ja que els cossos que menstruen no són els cossos que han creat el relat menstrual", escriu.

No obstant això, què passaria si els que tinguessin la regla fossin els homes? S'ho va preguntar la periodista Gloria Steinem en un article que va escriure l'any 1978. No hi havia dubte, apuntava, si els homes menstruessin, la regla seria motiu d'orgull i satisfacció, es parlaria obertament dels dies que dura i de la quantitat que en tenim.

Per sort, les coses comencen a canviar. Cada vegada més dones parlen sense embuts de la menstruació. "Tinc la regla, i què?". Allò personal, com diu el feminisme, és polític.