Anar al contingut

Carlota Mas Ruiz: "La regla ha de ser el centre de la nostra vida"

Ha dissenyat un 'equip d'apoderament del cicle menstrual' per experimentar

Núria Navarro

Quan Carlota Mas Ruiz (Barcelona, 1990) va plantejar la hipòtesi del seu treball de final de grau de Disseny Gràfic a l’ESDAP, un professor –home– va arrufar el nas. "¿La menstruació, una altra vegada? Ja ningú en parla". Però ella, que venia acolorida de feminisme després d’unes pràctiques amb Las Culpass de Múrcia, va sondejar pels instituts i va constatar que als adolescents se’ls parlava de gènere i orientació sexual, però de la regla ni mitja paraula. El resultat és 'Mimosa', Kit d’Apoderament del Cicle Menstrual’, un objecte "tendre però contundent i sense vergonya", diu.

–El precinte de la caixa formula una pregunta: 'Què cony
és?’ –¿Directa, eh? És una caixa translúcida amb tapa de mirall que proposa tres nivells: observació, documentació i experimentació.

–¿Realment apodera el seu
kit? –Obre la possibilitat de parlar de la regla i de la vagina, de posicionar-se i agafar forces.

Carlota Mas Ruis mostra el clítoris 3D i la seva caixa empoderadora. / elisenda pons

–Interessant. –Al
primer calaix hi ha un manual d’ús, un diagrama lunar, un diari menstrual, el manifest...

–Pari un moment. ¿Què diu aquest manifest? –"Prou
d’invisibilitzar el meu procés menstrual". "No ens avergonyim de la nostra sang". "Volem transparència als materials dels productes". "Estem molestes i volem un canvi"...

–¿Quin tipus de canvi?– Encara
avui, tacar els pantalons és el pitjor que et pot passar. "¿Tens una compresa?", li xiuxiueges a la dona que tinguis més a mà, i vas ràpidament a canviar-te. ¡Em rebenta! No és una cosa que decidim, és una cosa que ens passa.

"La primera vegada que vaig mirar la meva cèrvix em va impressionar. Em vaig dir: '¡Uau, quantes coses hi ha aquí!'"

–I que permet fer el pi pont.–¡Anuncis!
En un surt una noia que es posa el tàmpax amb total facilitat i es tira a la piscina. Tan tranquil·la. Sense dolor. Amb els pits perfectes. Sense retenció de líquids. ¡És tan hipòcrita! I als prospectes no t’expliquen com amaguen l’olor. La vagina, dissenyada per quedar-te prenyada, és la part del cos amb més capacitat d’absorció; posar-t’hi perfum al cony no li fa cap bé.

–Té lògica. ¿En les bossetes què hi ha ?– Una copa menstrual, l’espècul de silicona que pot adoptar forma de pinça i, amb l’ajuda del mirall de la tapa, permet mirar l’interior de la vagina... ¿S’ha mirat vostè la cèrvix?

–¿Vostè
sí? –La primera vegada em va impressionar. Sols tocar-te, però quan t’ajups, t’obres i en veus les formes, colors i líquids dius: "Uau, quantes coses hi ha aquí". Jo me l’havia imaginat molt més petit i era molt complex. La nostra cèrvix pot anar d’entre 4 i 10 centímetres de profunditat. És bàsic i imprescindible que la parella l’explori també, i que vegi la sang a la copa.

–Continuem amb el repàs de l’equip. ¿Què més
hi ha? –Vaig creure que era important afegir-hi un clítoris a mida real en 3D, perquè totes en tenim un, però tampoc sabem com és. També hi ha un joc de cartes de les emocions, perquè de vegades ens falten paraules per definir els nostres estats d’ànim. Hi ha tampons sense aplicador –les grans marques inventen dispositius perquè no ens 'embrutem’–, compreses, un condó femení, un test d’ovulació i d’embaràs.

"Si els homes tinguessin la regla, justificarien el seu rendiment segons el seu cicle i agafarien algun dia de baixa per dolor menstrual"

    

–¿I tot això com se li va ocórrer? –
Una amiga em va deixar el llibre 'Vagina. Una nueva biografía de la sexualidad femenina', de Naomi Wolf. Vaig entendre que el cicle de les dones no interessa al sistema, no està adaptat perquè puguem acompanyar la regla com es mereix. La menstruació hauria d’estar al centre de les nostres vides. Prendre’n consciència t’ajuda a ser més creativa, a cuidar-te més, a alimentar-te millor. Quan poses el focus en això, la resta s’ordena.

–Si la menstruació la tinguessin els homes, ¿quin lloc
ocuparia?–El món giraria al voltant d’això, sens dubte. Podrien agafar algun dia de baixa per dolor premenstrual, justificarien el rendiment segons el moment del cicle, no tindrien vergonya... I el que és curiós és que el discurs general és "quina merda tenir la regla", "odio la regla...". Però totes esperem el dia, perquè sents alleujament, perquè experimentes una sensació de neteja. I ells també segueixen un cicle, ¿eh?

–¿De veritat? –No
està estudiat, però cada dos mesos, aproximadament, tenen un moment d’ànim baix. No ho noten, però nosaltres, sí, tenim una baixada i pujada d’hormones molt ‘heavy' cada mes. És una muntanya russa que es repeteix i que s’ha de respectar.

–¿En quina part de la casa s’ha de col·locar el
kit? –No s’ha d’amagar. Jo proposo deixar-lo al costat del llit, o com a calaix al lavabo. A la vista.