Anar al contingut

el pacte colau-collboni

El retorn del PSC

El retorn del PSC

Roger Palà

L'acord de govern refreda algunes de les propostes clau de BComú, caldrà veure si aconsegueix marcar línia pròpia com ho ha fet durant el primer mandat de Colau

El cicle electoral del 28-A i el 26-M ha ubicat de nou al PSC una situació de centralitat política que feia anys que no ostentava. Els resultats de les municipals van reforçar les majories dels socialistes a l’àrea metropolitana. Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, serà presidenta de la Diputació de Barcelona amb els vots de JxCat. Els socialistes recuperen així un dels seus grans bastions de poder històrics. Ho va dir José Zaragoza en un tuit la nit electoral: “Hem tornat”.

El retorn del PSC implica també un cert retorn a l’ordre, després d’un cicle marcat pel procés sobiranista i l’emergència de Podem i les confluències d’esquerres l’any 2015. Per això resulta rellevant la important quota de poder que han aconseguit els socialistes a l’Ajuntament de Barcelona a partir del pacte amb Ada Colau i gràcies al concurs imprescindible de Manuel Valls, fins fa poc líder de la candidatura apadrinada per Ciutadans a la ciutat comtal.

L’acord de govern entre BComú i PSC, fet públic aquesta setmana, refreda algunes de les propostes clau dels Comuns. No parla explícitament de remunicipalització de l’aigua, sinó que aposta per “obrir una línia de treball envers la gestió pública del cicle de l’aigua, valorant sempre la seva oportunitat, pertinència i viabilitat”. Tampoc s’esmenta la revisió de l’ordenança del civisme, un projecte dels socialistes que els Comuns van criticar durament. Sobre turisme, es compromet a revisar el PEUAT, el pla que limita els establiments turístics, per “resoldre aquells casos de reforma d’hotels al centre que no augmentin capacitat i que ara no es puguin executar”. Els polèmics creuers, que han estat en en el punt de mira dels Comuns, no apareixen en l’acord.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Caldrà veure, però, en què es tradueix tot plegat en la pràctica i si Barcelona en Comú aconsegueix marcar línia pròpia com ho ha fet durant el primer mandat de Colau. Ho tindrà difícil, perquè no tindrà majoria absoluta ni tan sols pactant amb Manuel Valls, que després de deixar el grup de Ciutadans compta només amb dos vots. La majoria absoluta seria possible amb el concurs d’ERC, però els republicans no li posaran fàcil a Colau. Una altre escenari seria que Bcomú i el PSC aconseguissin atraure a la seva àrea d’influència a Junts per Catalunya, reeditant en certa forma l’acord que han assolit aquesta setmana a la Diputació de Barcelona.

El nou govern, tanmateix, haurà de guanyar-se també la ciutadania, en especial els votants més d’esquerres, que són precisament els més nombrosos. Com mostra el sondeig d’EL PERIÓDICO, el pacte Colau-Collboni divideix els ciutadans: el 43,2% dels enquestats es mostra més aviat satisfet i el 43,6% més aviat insatisfet. El Baròmetre Municipal de Barcelona anava en el mateix sentit. Segons aquest últim, l’acord entre BComú i el PSC només és el preferit del 10% dels ciutadans, mentre que el 20,3% dels enquestats preferia el pacte entre ERC i Bcomú. De fet, entre els votants de BComú, el pacte amb el PSC era la segona preferència (17%) per sota del pacte amb ERC (30%).