Anar al contingut

IDEES

Més agressivitat, menys català

RAMON GABRIEL

Més agressivitat, menys català

Xavier Bru de Sala

Premissa: el català és una llengua d’adhesió, no d’imposició. Si l’arquitectura jurídica i el poder polític disposessin d’instruments eficaços, és a dir severs, de protecció en els espais públics i a la societat existís un gran consens per fer-lo avançar en els privats, es podria revertir aquesta precarietat, no prevista ni desitjada per la normalització lingüística. Com que no hi ha instruments legislatius, polítics ni socials a la vista, als defensors dels català només disposen d’un factor, possible però hipotètic, de recuperació o de frenada del retrocés: l’adhesió, el convenciment. Els condicionants externs i eterns, en bona part provinents encara de l’assimilacionisme hispànic, no desapareixeran ni perdran força. Al contrari, són més subtils i mes eficaços que mai, i no sempre per perfídia, que potser ja ni caldria, sinó pel pes de les llengua majoritàries. El canvi de tendència, si canvi hi pot haver, ha de venir de dins.

Els defensors del català només disposen d’un factor del fre del retrocés: l’adhesió, el convenciment

Com Catalunya, com Barcelona, el català perd personalitat, caràcter, estil, visió, alè, eloqüència, energia, frondositat, expressivitat, saba, manera inalienable d’estar al món. La degradació, la banalització i la desvitalització no provenen dels enemics ni de factors externs. Al contrari, són obra exclusiva del seus defensors, si més no teòrics. Refer-se de la prostració no és fàcil. Requereix en primer lloc humilitat institucional i política per al reconeixement, no l’ocultació, de les patologies. En segon, predicar del català que és un tresor de tots, el facin servir més o menys, no una arma de ningú contra ningú. Amb agressivitat no es genera adhesió. El tercer requisit per incrementar l’atractiu del català és l’eliminació dràstica del ‘catanyol’ en els mitjans públics i en la literatura. Llengua redundant és llengua morta. El quart, que l’idioma vehiculi el gran tret diferencial dels catalans, l’aspiració a una societat horitzontal i inclusiva. La resta vindria sola.

Temes: Català