Anar al contingut
7 de juliol, la de Sant Quintí

Marcial Guillen

7 de juliol, la de Sant Quintí

Lucía Etxebarria

El 7 de juliol del 2008 Nagore Laffage va conèixer un noi. Va pujar a casa seva. El noi la va intentar violar. Ella s’hi va resistir. Ell la va matar. Hi ha una esgarrifosa gravació en què ella truca a la policia i avisa que la mataran. La va matar a cops. Després, fredament, va intentar tallar-li un dit per eliminar empremtes dactilars. Més fredament encara, va netejar la casa, va ficar el cadàver al maleter del cotxe i el va tirar al barranc perquè el devoressin els voltors. Es necessita molta sang freda per fer això. Tot revela una fredor clínica i, no obstant, se li va aplicar l’atenuant de rampell. Als 10 anys, el violador i assassí, Diego Yllanes, ja dormia fora de la presó. Als 12, estava en llibertat. Una dona que passi un quilo de cocaïna per la frontera s’emporta 10 anys de presó.

El 7 de juliol del 2016, cinc homes violen una noia en un portal. El cas es fa supermediàtic. L’advocat dels acusats apareix gairebé cada dia als mitjans. En algunes ocasions, en diversos programes un mateix dia. També apareixen els familiars de les víctimes. Avui encara està penjat a internet el nom de la víctima, les seves fotos, la carrera que cursa i la universitat on estudia. Juntament amb un ‘fake’ d’una foto en què presumptament fa un petó negre a un home.

Al San Fermín del 2008, Nagore 
Lafagge va ser
assassinada de forma brutal:
l’agressor va gaudir de l’atenuant de 
rampell

També hi ha un vídeo en què un presumpte periodista presumeix d’haver-se apoderat del vídeo que va ser prova de càrrec i d’haver-ne distribuït alguns dels fotogrames, cosa que, com sabem, és delicte. Però a aquest home ningú l’ha imputat.  I sempre amb frases com «¿qui hauria de voler violar aquest orc?» (la noia, per cert, és molt guapa), o comentaris feridors sobre un presumpte sobrepès de la víctima (no en té). Així com valoracions sexistes i cosificadores: “Jo li donaria un 6”. 

Recentment hi ha hagut un cas de violació múltiple a Manresa en què ha passat el de sempre. Un fiscal li ha dit a la jutge que, segons ell, no es tractava d’una violació, només d’un abús, perquè la víctima, de 14 anys, no es va defensar. No es va defensar perquè ja sabem que, si ho fas, com Nagore, et maten, i que als 10 anys el teu assassí serà lliure. Eren cinc homes contra una dona.

Els xenòfobs han aprofitat per atacar-nos a les feministes dient que els agressors eren magribins, menors no acompanyats, i que per això el cas no s’havia fet mediàtic. Eren tres espanyols, un argentí i un cubà, majors d’edat. El cas no és mediàtic perquè l’advocat dels agressors no ha anat a la televisió a exculpar-los, i molt menys encara les seves famílies. En tercer lloc, potser hem après que donar massa promoció i sensacionalitzar una violació és posar en perill, revictimitzar, la víctima. I aquest cas és especialment delicat perquè ella és menor d’edat.

El que és fastigós és que els de sempre s’aprofitin d’una situació tan horrible com aquesta per difondre el discurs de l’odi. El curiós és que he vist diversos periodistes que van dubtar de la versió de la víctima de ‘La manada’ de Pamplona, acusar-nos a les feministes de no defensar la noia de ‘La manada’ de Manresa. Diuen que no organitzem manifestacions, quan encara ni ha sortit la sentència. ¡No ens ha donat temps! Això sí, ells mai han anat a una manifestació en favor de la noia de Pamplona. El més trist és que una d’elles és una dona. Les hipòcrites, com als senyals de circulació, assenyalen el camí que no segueixen.H