Anar al contingut

El debat territorial

Plurinacionalitat

Plurinacionalitat

Gemma Ubasart González

El model autonòmic s'ha esgotat. El problema territorial no se solucionarà tancant molt fort els ulls, ni repetint argumentari com si fossin tuits

Aquest dimecres es va inaugurar la XV edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), un espai de formació i debat que es va posar en marxa en el marc del primer Govern catalanista i d’esquerres per part d’intel·lectuals de l’òrbita dels tres partits que van integrar aquell Executiu. En una de les sessions, amb Josep Maria Tresserras i Joan Botella, ens va tocar el repte de parlar dels conceptes de federalisme, confederalisme i independència.  

Sempre he pensat que el debat sobre la forma d’organització territorial s’ha de situar en l’espai i el temps, per evitar fer-nos trampes al solitari. En aquest sentit, penso que el nus gordià de la qüestió a la Cataluya i l’Espanya del segle XXI es troba en la definició del caràcter nacional de l’Estat. Se situa en l’esfera del reconeixement. Només havent afrontat aquest debat podrem preguntar-nos per l’arranjament institucional.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Ferran Requejo deia que un país plurinacional és una col·lectivitat política formada per dos o més nacions en les quals bona part dels seus membres aspiren a ser reconeguts com a col·lectivitats autogovernades. El cas espanyol encaixa perfectament en aquesta definició. Des del fracàs de la construcció del nacionalisme espanyol com a hegemònic en la segona meitat del segle XIX (amb l’aparició d’altres nacionalismes, els ‘perifèrics’), Espanya és plurinacional, com a mínim, de facto. 

Reconèixer políticament i institucionalment aquesta realitat pot resultar un bon punt de partida. Hi haurà segurament altres visions. Però és necessari, per poder avançar, posar-les clarament i honestament sobre la taula.

Si ens definim com a federals o confederals, importaran els cognoms que li posem al model. També si ho fem com a independentistes resultarà rellevant explicar com imaginem el marc de sobiranies compartides. El model autonòmic s’ha esgotat. El problema territorial no se solucionarà tancant molt fort els ulls, ni repetint argumentari com si fossin tuits. Tinguem la valentia per fer front al repte.