Conte d'estiu

Si es fixen, l’únic que avança és el calendari i la degradació del medi ambient. El calendari, l’home no sap parar-lo i la degradació del medi ambient passa, horroritza, però es consent perquè en això som una generació de cornuts. Les altres coses estan més bloquejades que mai tot i que sí que hi ha una il·lusió –única– en marxa: el paper de les senyores, el reconeixement dels seus drets, tot i que avanci amb lentitud i persistint com a ‘natural’ la seva subordinació.  I les continuen matant (perquè es pot).

Però és veritat que ara, per exemple, quan a Europa un dels bloquejos es convertia en insuportable es va decidir com a mala i última sortida que dues dones (conservadores, això sí, ningú és perfecte) presidiran la Comissió Europea i el Banc Central. Això no succeïa abans ni fa molt poc. No oblidin aquest recordatori: abans-d’ahir, com qui diu, en la inauguració amb moltíssims artistes de la Sagrada Família, la funció de les ‘senyores’ es va limitar al fet que fossin elles qui recollien el que havien utilitzat els homes i les que estiressin les estovalles de l’altar perquè quedessin boniques.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

En les altres coses, el bloqueig és molt general. Ens governen, dit sigui amb perdó, molts estúpids únicament pendents de figurar, ampliar el seu poder i garantir com sigui la seva continuïtat. Això passa als països, en les institucions, en els partits... No és gaire fantàstic dependre dels cops d’humor o de geni de tipus com Trump, Putin, el noi grassonet de Corea del Nord o aquell xeic de l’Aràbia Saudita a qui va haver de donar la mà –la seva sagnant– davant de les televisions de tot el món el nostre Pedro Sánchez, pobret, petroli i riquesa obliguen (en depenem que ens subministrin i ens comprin coses, i si no que almenys ens vetin).  Però no vull ser covard i cenyir-me només a l’escenari internacional quan aquí tenim a la nostra escala portents com Rivera i Casado, com Puigdemont i Torra, que fan el que poden per desorientar-nos i decebre’ns.  No és que els altres siguin prodigiosos, però no són exactament com ells.

Avança el calendari i la degradació ambiental. Però, sisplau, per un dia, davant del que ens horroritza la calor excessiva, deixin-me que els recordi com d’injustos que sempre hem sigut amb la gent que entre altres coses és pobra i viu sense democràcia perquè on habita el clima és molt poc afavoridor del treball i de la llibertat. Els immigrants són com les dones abans de la seva empenta actual. Pensin-hi.