2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48881879 brussels  belgium   01 07 2019   journalists take a break du190701091309

zentauroepp48881879 brussels belgium 01 07 2019 journalists take a break du190701091309 / OLIVIER HOSLET

L’eix franco-alemany torna a controlar el poder institucional de la UE. Tot i que durant les últimes 72 hores hem viscut el miratge de la politització europea, finalment París i Berlín han tornat a agafar les regnes del projecte. El poder polític i el poder econòmic es queden a les mans de dues dones, la ministra de Defensa alemanya, Ursula Von der Leyen, i l’actual directora de l’FMI, Christine Lagarde, totes dues del PPE. S’augmenta la presència de dones en les institucions, però, compte, no es feminitzen ni es regeneren, recordem les causes obertes contra Lagarde.

La resta dels llocs queden dividits entre socialistes i liberals al 50%. Els socialistes tindran a les seves regnes la representació exterior de la UE amb Josep Borrell, els liberals amb el belga Michel presidiran el Consell Europeu i entre els dos governaran el Parlament Europeu. Conclusió, els liberals guanyen a costa dels populars i els socialistes es queden com estaven. Excel·lent resultat per a liberals i populars, i molt dolent per als socialistes. La paradoxa de tot això és que, durant la major part de les negociacions, que hem pogut seguir gairebé al minut gràcies a la fantàstica tasca dels corresponsals a Brussel·les, semblava que el paper dels Estats estava sent relegat pel de les ideologies dels grups polítics

Amb aquesta decisió, l’acta de defunció del sistema de l’‘spitzenkandidat’ ja és una realitat amb tot el que representava democratització de l’entramat institucional europeu. Sens dubte la decisió adoptada és un cop dur contra aquells que demandaven més Europa i més democràtica.  En la negociació, a priori, els països de Visegrad han sabut jugar bé les seves cartes i no han parat fins a arribar a un acord amb Alemanya. No volien Timmermans pels procediments oberts contra Hongria i Polònia en matèria d’Estat de dret; però tampoc han recolzat Webber, malgrat que aquest va ser el candidat d’Orban en la interna del PPE.

Notícies relacionades

El pas procedimental següent és l’aprovació de l’acordat en el Consell pels eurodiputats. El Parlament, ja constituït, espera. Durant la votació d’aprovació dels ‘top jobs’ que tindrà lloc a la cambra és on veurem si el sistema polític de la UE funciona o no. Dels grups parlamentaris depèn que el procés de ‘spitzenkandidaten’ acabi la seva etapa, tornant el poder als Estats, i també en mans dels eurodiputats està la ratificació del socialista búlgar Stanishev, acusat de corrupció, com a president del Parlament. Serà, per tant, en aquesta votació en què podrem veure si l’única institució elegida directament pels ciutadans reivindica la seva legitimitat democràtica o, al contrari, prefereix cedir davant de la decisió dels Estats. Passi el que passi més d’hora que tard hauran de retre comptes davant d’un electorat que a hores d’ara ja no sap per què ha anat a votar.

Així, després de la decisió adoptada pel Consell Europeu, queda enterrada la il·lusió de més Europa i regenerada democràticament. Veurem què passa al Parlament Europeu, però tot sembla indicar que, una vegada més, estem sumits en el gattopardisme, justament el que tant sí com no calia evitar.