Anar al contingut

LA CLAU

No és com sempre

Pool Moncloa Borja Puig de la Bellacasa

No és com sempre

Albert Sáez

El que passa a Brussel·les és una batalla entre Merkel i l'extrema dreta

El periodisme aplica plantilles per processar els fets amb rapidesa. Una pràctica necessària que crea un biaix estereotipat de la realitat. Les cimeres de la Unió Europea es processen als diaris com sessions interminables de mercadeig entre els Estats d’esquena a les seves opinions públiques i, en conseqüència, dels electors. Les cimeres duren molt perquè es trafica amb assumptes lletjos que no es poden explicar. L’actual bloqueig en l’elecció dels càrrecs de la UE s’ha processat d’aquesta manera. Però el que està passant és molt més seriós i més transcendent. Durant l’última legislatura, la cancellera Angela Merkel ha lluitat per mantenir el Partit Popular Europeu lluny de l’extrema dreta. Li ha costat una pèrdua de popularitat, per la manera com va gestionar la crisi dels refugiats, i un enfrontament molt dur amb els seus correligionaris d’Hongria i Polònia. Els resultats de les eleccions del 26 de maig a tot el continent li han donat la raó. L’extrema dreta ha perdut pes relatiu, tot i que hagi crescut en representació. El Partit Popular és el majoritari al Parlament, però necessita els socialistes, a l’alça, i els liberals per governar. I Macron, líder liberal, també vol comptar amb els Verds en l’equació, per dos motius: posar l’emergència climàtica a l’agenda i atendre la puixança dels ecologistes a Alemanya. Liberals i socialistes coincideixen en la necessitat de penalitzar els conservadors perquè han perdut manxa i perquè emparen les pràctiques contràries al cabal comunitari dels governs d’Hongria i Polònia. Merkel pretén afegir-se a la festa i cedir la presidència de la Comissió Europea a Timmermans, socialista, possiblement perquè Alemanya s’asseguri a l’octubre la presidència del Banc Central Europeu o el superministeri d’Economia de la zona euro. Aquesta és una batalla entre Merkel i l’extrema dreta, no el clàssic mercadeig de Brussel·les.

I el més trist és que els partits espanyols, excepte el PSOE, visquin tan al marge d’aquesta partida d’escacs. Tant que se les donen de cosmopolites, ni Rivera ni Iglesias estan veient la investidura en el marc europeu. Tot seria diferent.