Finestra de socors

Llum disponible

Julián Rodríguez, mort dissabte passat, només necessitava estudiar cada moment per reproduir-lo amb la suavitat i contundència de qui només treballa bé amb la veritat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp8186151 icult190628185411

zentauroepp8186151 icult190628185411 / DANNY CAMINAL

En cine hi ha una variant: rodar amb la llum disponible. Significa anar lleuger, sense il·luminació artificial. Llavors es filmen les escenes sense focus, amb la llum que brindin els espais naturals. És inusual perquè en el cine, perquè les situacions semblin reals, cal preparar-les. Al pol oposat hi ha els fotògrafs de premsa que només treballen amb el que hi ha. Admiro i envejo la seva habilitat per en un instant tenir en compte els paràmetres d’obertura, velocitat d’obturació, sensibilitat i treure una foto interessant, un retrat afavoridor sense dependre de res ni de ningú. El bon fotògraf de premsa et mira, examina l’entorn i amb el seu ull clínic et diu “posa’t aquí, mira cap allà” i dispara. Amb el que té.

Notícies relacionades

Hi ha qui pensa que treballar amb la llum disponible ens condiciona, ja que ens hem d’ajustar al que tenim sense poder-ho emmotllar a les nostres necessitats. Jo considero alliberador prescindir de la parafernàlia del cine, tants recursos humans i materials, tantes hores per aconseguir que el que es filma sembli que passa davant els ulls de l’espectador sense preparació, quan és justament el contrari.

La vida es viu amb la llum disponible, però de vegades hi volem ficar algun reflector que esborri les ombres, que no marqui les nostres arrugues i posi en primer terme el que està amagat i oculti el que enlletgeix. Volem controlar el que ens passa i com ho vivim. Segons els psicòlegs el nostre món tecnificat ens fa viure amb la sensació falsa que dominem les nostres vides. Ens fa creure que som immunes a l’atzar, a la malaltia, les catàstrofes. Els nostres avantpassats en canvi sabien que una sequera, una plaga, massa fred, portarien una mala collita i tot canviaria. Penso que així escrivia, editava i s’ocupava de l’art Julián Rodríguez, mort divendres passat. Julián només necessitava estudiar cada moment per reproduir-lo amb la suavitat i contundència de qui només treballa bé amb la veritat. Feia molts anys que el coneixia i seran molts els que trobin a faltar la seva apreciació de la llum de la seva Extremadura natal i de tot allò que li va tocar viure i ens va saber regalar.