Orgull contra prejudici

Es compleixen cinquanta anys dels violents incidents de Stonewall, el barri de Nova York on va néixer el moviment LGTBI tal com el coneixem avui. Va ser un detonador que va començar a liquidar la invisibilitat i la clandestinitat del col·lectiu, que va reivindicar els seus drets a partir del concepte de l’orgull. És a dir, no només la lluita per la dignitat i per la diversitat sexual i de gènere, sinó l’entronització en la vida pública d’una voluntat explícita de visualització d’allò que era marginal.

El Pride Barcelona, amb el seu lema ‘Som família’, ha posat de manifest novament la vitalitat del moviment, amb diversos actes festius, sense oblidar la radicalitat política, just en uns moments molt difícils, amb l’auge d’una extrema dreta que amenaça de retallar uns drets adquirits amb esforç i sofriment. Amb una posició ferma que planteja preguntes sobre la decisió d’excloure els qui contemporitzen amb l’homofòbia però s’afegeixen a la desfilada. ¿Denúncia legítima d’una posició inconseqüent o un gest innecessàriament excloent?

En l’altre costat de la balança, els sectors més combatius del moviment han criticat l’anomenat ‘capitalisme rosa’, l’assumpció de la imatge LGTBI com un reclam superficial i consumista, sense endinsar-se en el fons. Entre l’espectacle i la reivindicació, el Dia de l’Orgull continua sent necessari i imprescindible per recordar que aquesta societat entén com a irrenunciables uns assoliments que s’han de defensar dia a dia, sense ni un pas enrere davant dels prejudicis i els atacs homofòbics.