El factor Faus

En poques setmanes, el Cercle d’Economia elegiràJavier Faus com a president. Ha sigut un procés menys convuls que en altres ocasions. En aquesta casa mai hi ha hagut més d’una candidatura, però en aquest cas s’han trencat diverses costures. Faus no era vicepresident a la junta actual, però ha comptat amb l’acord del president sortint i dels expresidents, com mana la tradició. És d’una nova generació (1964), procedeix del sector financer però no ha estat directament en l’òrbita de la banca, ha agafat experiència en batalles en què havia de donar la cara, com la gestió de la societat del’Hotel Arts i la junta del Barça, primer amb Laporta i amb Rosell com a vicepresident econòmic quan no li va tremolar la mà per les exigències del clan Messi. La candidatura de Faus té almenys tres elements disruptius: per primera vegada la junta serà paritària, planteja el debat econòmic al terreny de la digitalització i de les seves seqüeles “iliberals”, i en la qüestió catalana surt de l’abstracció ambiental. La seva intervenció en les jornades de Sitges va ser una lliçó magistral a l’establir un marc europeu per al debat entre les metròpolis i va explicar, amb dades, com Madrid havia igualat Barcelona per sentenciar: ni tot és culpa de l’Estat ni tot és conseqüència del procés. El conjunt és bastant més intel·ligent i suggerent que aquell romanticisme habitual que busca la solució dels mals d’avui a l’argumentari de Pla, Gaziel o Vicens Vives idealitzant un passat que mai va existir, ni en la versió de l’autosuficiència de Catalunya ni en la de la cooperació efectiva amb l’Estat.

Faus serà un factor disruptiu en el debat polític i econòmic a Catalunya i a Espanya, com també ho ha sigut l’arribada de Sánchez Llibre a Foment. Els que reclamen als empresaris que diguin el que pensen potser s’emporten una sorpresa en un o un altre sentit. Els plantejaments de Faus recorden una anècdota que explica José Martí Gómez en el seu llibre sobre Los Lara (Galaxia Gutenberg), quan la junta de Salvador Gabarró va portar a Pujol el seu document sobre infraestructures. El llavors president va tallar en sec un dels seus consellers i li va etzibar: “No entén de què parlem, vostè parla del PIB i aquests del Cercle parlen de poder, i a mi el que m’interessa és el poder”. Com a Messi.