Al Grec, pujant i pujant

Pujar el Teatre Grec de Montjuïc les nits d’estiu és una passejada tradicional de molts barcelonins. És cert que la pujada és forta, però també que l’esperança és llarga. Vull dir que si t’esforces, pas a pas, a arribar fins a les portes del recinte i, un cop allà, reprens l’alè per pujar, -¡encara!-, els tres o més trams d’escala que queden, és perquè saps que el plaer obtingut a l’arribar a dalt de tot -llegint fila tal, butaca qual, de l’espectacle ‘x’-, és comparable al de coronar l’Alpe d’Huez i el Tourmalet, tots dos en una mateixa etapa. Exagero, esclar. I molt. Podria quedar resumit amb el refrany ‘qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa’, amb què em martellejaven de petit.  

Notícies relacionades

Festival Grec 2019: els espectacles que no et pots perdre

L'Amèrica anti-Trump obre el Grec amb el Kronos Quartet

Fa dècades que els barcelonins pugen el Grec per trobar-hi el millor teatre, dansa, música i circ. Jo, un d’ells. I si avui, sumant anys, vaig a totes en la pujada, és perquè hi tinc molts i bons records. Em veig adolescent, pengim-penjam i aplaudint d’allò més ‘Ròmul el Gran’ i ‘Enric IV’, totes dues de la companyia Lope de Vega que dirigia José Tamayo. I recordo, tot i que no les vaig veure, tot el que m’han explicat de Nuria Espert fent de Hamlet i d’Ana Maria Barbany fent de Viola. La meva memòria salta al 76 amb l’Assamblea d’Actors i Directors i aplaudeix de nou d’allò més les ‘Bodas que fueron famosas del Pingajo y la Fandanga’. I d’allà al 89 amb ‘La Celestina’ de Jeanne Moreau, en la qual el mateix Antoine Vitez, el seu director, va llegir el paper de Pleberio com a fet excepcional. I tant i tant més, que s’amuntega sense mesura.

Aquests records justifiquen l’ascensió, estiu a estiu. El Grec, com a festival de Barcelona, ha crescut exponencialment amb els anys. I des de Montjuïc, com si sortís de les pedres de l’amfiteatre, s’escampa avui sobre la ciutat omplint diferents espais amb produccions que alimenten, fins i tot, la temporada d’hivern. El programa d’aquest any és aclaparador en quantitat i qualitat. Promet ser desbordant. Ho pressento, ho intueixo, ho sé.  I crec que no m’equivoco. Disfruteu-ne.