27 set 2020

Anar al contingut

Incendi a Tarragona

Crema una altra 'catedral'

FERRAN NADEU

Crema una altra 'catedral'

Rafael Jorba

Ressorgeixen de la cendra els marges de pedra que van aixecar mans expertes per a guanyar les últimes terrasses de cultiu: són les `catedrals dels pobres¿

No hi sóc però ho puc veure. Des de l'ermita de Sant Pau de la Figuera, on s'albiren territoris de set províncies, recorro el camí empedrat que condueix a l'observatori de la Mola de Sant Pau. Allí, a la Batalla de l'Ebre, s’hi va aixecar el lloc d'observació de l'Exèrcit republicà. Un brigadista alemany, enginyer de professió, va construir les defenses, excavades a la roca, amb el formigó armat que s'utilitzaria després en els búnquers la Segona Guerra Mundial.

Des de l'observatori de la Mola de Sant Pau, als contraforts del Priorat, s'albira la Ribera d’Ebre. Al terme municipal de la Torre de l’Espanyol es va iniciar el dimecres l’incendi que assola la zona. Està cremant una altra 'catedral'. Als vessants de la muntanya ressorgeixen de la cendra els marges de pedra seca que van aixecar mans expertes per a guanyar les últimes terrasses de cultiu fins a la roca. Són les 'catedrals dels pobres', en expressió del periodista Lluís Foix en el seu llibre 'El que la terra m’ha donat' (Columna, 2017).

Aquest incendi forestal ens ho recorda de nou. El nostre paisatge està modelat per la mà de l'home, de generacions de persones que no només cuidaven la terra sinó que ordenaven el territori. La Catalunya que coneixem, des dels prats del Pirineu fins als arrossars del delta de l'Ebre, desapareixerà si desapareixen els habitants d'aquests territoris. No hi haurà nuclear d'Ascó que hi posi remei. També els nostres rius, treballadors i treballats, han vist com anaven desapareixent les colònies tèxtils -Ter, Llobregat, Cardener- que van contribuir a dibuixar el nostre paisatge i paisanatge.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Sí, està cremant una de les meves 'catedrals' de referència. És lloable l'esforç dels alcaldes de la zona, dels bombers, de protecció civil, de la unitat militar d'emergències, de la Generalitat i del Govern central, que han deixat al costat les seves divergències en un cas de força major. Però tots els esforços seran endebades si no entenem que la política agrària ha de ser també un element central del manteniment del territori. Cal preservar els cultius tradicionals, la varietat i neteja dels boscos, a imatge i semblança de l'esforç que van fer els nostres avantpassats per aixecar aquelles 'catedrals dels pobres'. La PAC (Política Agrària Comuna) de la UE s’hauria de reorientar també cap a aquesta direcció.

No hi sóc però ho puc veure: la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, les serres de Pàndols i de Cavalls; el Montsant, el Priorat, les Garrigues, el Segrià; el Pirineu de Lleida i d’Osca... A l'epicentre, l'incendi que es va originar entre la Torre de l’Espanyol i Vinebre. El 15 d'abril vaig glossar en aquestes mateixes pàgines l'impacte emocional que em va produir l’incendi de Notre-Dame de París. Ara evoco l'impacte que em produeix veure cremar un tros del territori en què s'aixequen aquelles 'catedrals dels pobres', de pedra seca, 'llicorella'. Formen part, en el sentit més terrenal de l'expressió, de la meva pàtria: la terra que trepitjo i que la nit de Sant Llorenç, tot contemplant el firmament, acarono amb l'espatlla.