Rivera i la solitud

Albert Rivera condueix amb mà ferma la nau de Cs cap a una costa que sembla que no convenç gairebé ningú. Ni els que van encoratjar la construcció de la nau ni els companys de viatge. Sempre es va acusar el partit de navegar segons els interessos econòmics. Ara, lluny de rutes marcades, l’artefacte està en risc per una decisió tan personal com poc compartida de Rivera. El degoteig d’abandonaments no cessa. Alguns d’especialment dolorosos per al timoner, com el del portaveu econòmic del partit. Toni Roldán ha acusat la direcció de desvirtuar els principis de “reformisme, regeneració i batalla contra el nacionalisme” que constituïen la seva raó de ser. Pactar amb la ultradreta de Vox mai hauria hagut de ser una opció.

Si el ‘no és no’ de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy es va convertir en el tossut puntal de la seva carrera, Rivera sembla que ha fet el mateix amb la seva negativa a Sánchez. Al líder del PSOE el van escalabrar els qui el van encimbellar i ell es va recolzar en la tropa. El de Cs es va autolesionar al veure frustrades les seves expectatives. Tots dos estaven ferits, però a Rivera no l’acompanyen ni el poder ni la llegenda. Massa solitud.