Tarambana

O figaflor. Potser ‘bachibuzuc’. Sí, podia haver sigut qualsevol d’aquests insults, però les multituds no estan per l’elegància o la imaginació. Els insults del carrer els carrega la indignació, que pot relliscar cap a la passió, però també cap a l’odi. El masclisme,l’homofòbia  o la xenofòbia solen conformar el catàleg d’inspiració.

S’han criticat extensament els insults masclistes que va rebre Ada Colau a la plaça de Sant Jaume. També li van dir assassina, més definitori de l’odi generat. A Colau no la van insultar per ser dona, sinó per arrabassar l’alcaldia a l’independentisme. Es va elegir el capítol d’insults que més s’ajustava a ella, és fàcil imaginar el que reserven per a Collboni. Colau creu que Torra hauria de condemnar els “insults masclistes”. Estaria bé, però la crítica –i la reflexió– hauria de ser més profunda i rotunda. El que va passar a Sant Jaume no representa l’independentisme, però no és anecdòtic. És el resultat de crispar les emocions fins a allunyar-les de la realitat. La intolerància sempre té gana. Ho acaba devorant tot, també a qui l’encoratja.