Política i el futur de la ciència

Una vegada superats els comicis europeus, estatals, autonòmics i municipals, vist que tots els partits guanyen, també he celebrat eleccions a casa, i l’equació funciona. Visc sol, barallat amb mi mateix, i tot i així he obtingut majoria absoluta. En soc el vencedor i, animat pel resultat, compliré amb el programa electoral. Continuaré lluitant per la visibilitat, viabilitat i vitalitat de la ciència. Ara bé, ¿com ho faré? Tan sols soc un científic corrent, d’aquests a qui ens dona per observar i divulgar les meravelles del planeta. Fins i tot intento guanyar-me la vida amb això. En efecte, ho han endevinat; els científics i científiques són primats amb necessitats tròfiques –menjar–, de refugi –casa– i altres nimietats: pagar impostos i factures, així com la cura de les sevess persojes grans o la manutenció de la descendència genètica.

Llavors, mentre intentem vèncer la 'selecció no natural’, a més de les institucions i el personal directament involucrats, ¿qui hauria de recolzar la ciència? Doncs una bona política científica. Vivim en unes latituds en què la desídia, i la mala gestió, han fet que un bon elenc de les millors joves ments hagin migrat a l’estranger. Els nostres sèniors de renom també són arraconats per decret administratiu. Un dels professors amb qui em vaig formar, acabat de jubilar, i sense possibilitat de seguir aquí amb la seva tasca, ha sigut fitxat per una prestigiosa universitat als Estats Units. L’han rebut amb els braços ben oberts, envoltat de laboratoris i un equip humà de primera línia.

          

I això no és tot. S’han paralitzat projectes d’investigació exitosos; per exemple, en el camp de la medicina. De passerell no ho és el de la boina encasquetada que venia del poble –allà hi havia molts savis–, sinó el que és incapaç de protegir el nostre patrimoni científic.

¿Soc un gemegaire? ¿Què faig explicant-los misèries sobre la ciència quan tenen altres prioritats? Sí..., és cert. Vivim en un món on hi ha greus penúries econòmiques i socials. Falta feina, vivenda, mitjans sanitaris, centres educatius..., i jo parlant de ciència. Quin primat insensible. Però no s’equivoquin. Ara mateix, retallaria –o fins i tot paralitzaria– el ja paupèrrim pressupost per a excavacions arqueològiques, observacions primatològiques, exploracions planetàries, etc., si aquests diners fossin invertits per reparar greus problemes en la sanitat, educació i prestacions públiques. Ho faria si no fos perquè la realitat és una altra: es malversa en infraestructures faraòniques i esdeveniments inútils, mentre no només es retalla en ciència, sinó que continua havent-hi greus problemes en hospitals, escoles, pensions...

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Una bona política científica genera riquesa i benestar. Per tant, als vencedors i vencedores, als governs i als municipis, els dic que no ens mirin com si fóssim un producte de luxe sinó com un bé de primera necessitat. La ciència aporta desenvolupament social, econòmic i cultural universals, no siguem passerells.

Arqueòleg, naturalista i explorador.