EN CLAU EUROPEA

Albània, candidat a la UE en crisi

La Comissió Europea proposa que els Vint-i-vuit aprovin la setmana que ve obrir les negociacions d'adhesió

La filtració de gravacions evidencia els vincles del narcotràfic amb el governant Partit Socialista albanès

3
Es llegeix en minuts
Albània, candidat a la UE en crisi

ARIS OIKONOMOU

Albània està immersa des del 2018 en una profunda crisi política, que s’ha transformat en un enfrontament institucional del Govern socialista d’Edi Rama amb el president de la república, Ilir Meta, sobre la celebració o l’ajornament de les eleccions locals del 30 de juny. La inestabilitat política albanesa i les denúncies sobre els vincles del Partit Socialista governant amb el crim organitzat donaran arguments la setmana pròxima als estats de la Unió Europea (UE) que s’oposen a obrir les negociacions d’adhesió d’aquest país, com ara Holanda i França.

La crisi política albanesa es va anar amplificant al llarg del 2018 amb successives manifestacions massives i es va agreujar a partir del març passat, quan la majoria dels diputats de l’oposició van renunciar al seu escó per intentar forçar unes eleccions anticipades. El líder de l’oposició, Lulzim Basha, del conservador Partit Democràtic, acusa el governant Partit Socialista d’haver guanyat les eleccions del 2017 gràcies a la compra de vots i la intimidació de votants a través de xarxes criminals.

Les filtracions de diverses gravacions de converses de dirigents criminals semblen confirmar aquestes acusacions. La filtració més recent, publicada pel diari alemany Bild el 5 de junyBild, inclou converses telefòniques d’Astrit Avdylaj, investigat per narcotràfic, amb dirigents socialistes de la regió de Durres en què es detalla la seva influència política, com va incloure un dels seus homes en les llistes de diputats (Ilir Ndraxhi) i com va assegurar la victòria socialista amb la compra de vots i la intimidació de votants.

El ministre de l’Interior, Fatmir Xhafaj, ja va haver de dimitir l’octubre de l’any passat després d’una batuda en la qual el principal narcotraficant va escapar. Xhafaj portava mesos sota pressió a causa de les activitats criminals del seu germà, que va ser condemnat per narcotràfic en rebel·lia a Itàlia el 2012. L’anterior ministre de l’Interior albanès, el socialista Saimir Tahiri (2013-2017), està acusat a Itàlia de protegir el grup narcotraficant Habilaj, en el qual participaven membres de la seva família.

Polarització

Davant de l’extrema polarització política, la intensificació de les manifestacions antigovernamentals i l’anunci de l’oposició de boicotejar les eleccions locals, el president albanès va suspendre el 9 de juny aquests comicis. Però el Parlament va donar suport el 13 de juny al Govern per celebrar aquestes eleccions el 30 de juny esquivant la suspensió presidencial. Malgrat l’explosiva situació política, la Unió Europea no ha intentat una mediació política i fa costat al qüestionat Govern albanès.     

Els Vint-i-vuit s’han de pronunciar la setmana pròxima sobre la recomanació formulada per la Comissió Europea el passat 29 de maig per obrir immediatament les negociacions d’adhesió a la UE amb Albània i també amb el seu veí Macedònia del Nord. Un grup de 13 estats, encapçalat per Itàlia i Polònia, demana iniciar sense més demores les negociacions d’adhesió amb Albània i Macedònia del Nord per ajudar a estabilitzar els Balcans. Aquesta decisió, que s’ha d’adoptar per unanimitat, té escasses possibilitats de prosperar en el Consell de Ministres de la UE i en el Consell Europeu de la setmana vinent.

Divisió

El president de la UE, Donald Tusk, va reconèixer el 12 de juny, després de reunir-se amb el president de Macedònia del Nord, Stevo Pendarovski, que “no tots els estats membres de la UE estan preparats per adoptar la decisió d’obrir negociacions en els pròxims dies” i que portarà temps arribar a un consens.

Notícies relacionades

No només l’obertura de negociacions amb Albània divideix la UE, sinó també el seu règim d’exempció de visats. El Govern i el Parlament holandès van demanar a la Comissió Europea el 31 de maig la suspensió de l’exempció de visat als albanesos per entrar a la UE degut “a l’increment substancial de les activitats criminals de la màfia albanesa a Holanda” i el fort augment de la immigració irregular.

La Comissió Europea va reconèixer al proposar l’inici de negociacions amb Albània l’“atmosfera política polaritzada”,però va minimitzar en la seva recomanació els greus problemes existents i va presentar una visió triomfalista de l’actuació governamental. Aquesta imatge oficial contrasta amb les informacions publicades als mitjans de comunicació europeus. L’informe intern de la mateixa Comissió Europea admet que no hi ha control democràtic efectiu sobre l’actuació del Govern i que Albània només té “algun nivell de preparació” per lluitar contra la corrupció i el crim organitzat. Malgratl’augment de les detencions, gràcies a operacions iniciades per les policies d’altres estats europeus, les condemnes són escasses i de baix nivell.