Penediment

Va finalitzar el judici com va començar, amb les paraules dels acusats. De nou, les veus van tornar a ser dissonants. Alguns claven els peus a terra, alguns segueixen al damunt de la tribuna política. Va tornar, doncs, la grandiloqüència de l’èpica i la mística. Salvadors entre el ‘dhoti’ de Gandhi i la gorra del Che.  

El tribunal decidirà la sentència. A títol personal, ni hi veig la violència ni el cop d’Estat. Només puc desitjar que tots els acusats tornin a casa seva. Políticament, per al futur de Catalunya, potser no és tan rellevant. S’especula molt sobre la necessitat de la seva llibertat per recuperar la normalitat del país. Ja no sé el que és normal, però si es tracta de llançar terra sobre l’esquerda que separa la convivència, en els al·legats d’alguns dels acusats no es trobarà ni un canastrell de sorra. Es continuen sentint amos de la voluntat de tot Catalunya. Continuen sense comprendre la profunda tristesa, el fàstic i el sofriment que generen entre la meitat dels seus conciutadans. Per a ells, no van tenir, igual que no el té l’actual govern de Torra, ni un segon de penediment.