Anar al contingut

Turisme, art i denúncia

Tres vaixells a Venècia

STEFANO RELLANDINI

Tres vaixells a Venècia

Núria Iceta

Exhibir com a trofeu artístic i reclam turístic el vaixell en el qual només van sobreviure 28 persones és una provocació que incomoda

Fa anys que es parla del perill d’enfonsament de la ciutat de Venècia. Se’n parla en sentit literal per com ha pujat el nivell de l’aigua a la llacuna, que està més contaminada i hi ha anat entrant aigua salada. I se’n parla en sentit metafòric també per com el turisme està matant la gallina dels ous d’or. Resulta que tots volem ser alhora els únics privilegiats d’un entorn idíl·lic, i això no és possible. El trencament mediambiental pels danys físics que la industrialització i el pas dels grans creuers han produït en el fons de la llacuna, i el trencament de l’equilibri demogràfic i l’expulsió dels mateixos venecians de la seva ciutat pel turisme són les principals amenaces.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Des del 2012 el moviment ciutadà No Grandi Navi lidera les protestes contra aquestes agressions constants. Per això precisament m’he fixat en la coincidència de tres barcos molt diferents a la llacuna aquests dies. Si haguéssim de fer cas de la jerarquia que han establert els mitjans de comunicació per donar-ne la notícia, el primer barco seria el 'MSC Opera', un creuer d’enormes dimensions que va xocar el passat dia 2 amb un mur del port de Sant Basili que va provocar quatre ferits i un ensurt monumental d’anticipació del que podia haver sigut. El segon vaixell és el que apareix a 'Venice in Oil', una de la sorpresives aparicions de l’artista britànic Banksy el dia 22 de maig en unes pintures que combinen precisament la irrupció dels enormes barcos als canals de la ciutat a la manera dels mítics olis de Canaletto (amb un missatge rebec de propina de propina que denuncia que ell mai ha sigut convidat a la Biennal d’Art).

I en tercer lloc, el 'Barca Nostra', una de les instal·lacions que exhibeix la mateixa Biennal d’Art inaugurada el dia 11 de maig, l’exposició de l’artista suís Christoph Büchel del casc d’un vaixell enfonsat en aigües líbies al sud de Lampedusa amb més de 700 migrants l’abril del 2015 i que va ser recuperat per les autoritats italianes del fons del mar l’any següent. Fixeu-vos que l’ordre cronològic de les notícies és l’invers.

Per poc que creieu en els senyals potser haureu pensat com jo que aital coincidència potser ens està mirant de dir alguna cosa. Exhibir com a trofeu artístic i reclam turístic el vaixell en què només van sobreviure 28 persones és una provocació que incomoda. Només penso que si l’art té també una funció social de fer reflexionar, fem-ho, perquè si no ens enfonsarem, encara més, en el nostre propi ridícul.