Anar al contingut

La clau

Suggestió

Suggestió

Albert Sáez

La jugada d'Iceta per temptar Valls i fer alcaldessa Colau ha resultat ser disruptiva en la política espanyola i ha fet que qualsevol pacte sigui possible menys el de la moció de censura contra Rajoy

Les eleccions es guanyen a les urnes i les coalicions es perden en les nits electorals. L’any 2003, Artur Mas va guanyar en escons les primeres eleccions catalanes sense Pujol contra pronòstic. Ho va celebrar amb magnificència. L’endemà els funcionaris de la Generalitat li van fer el passadís amb el crit de "president, president." Se’n va anar de vacances a les Illes Canàries i a la tornada es va trobar Pasqual Maragall de president gràcies al pacte del PSC amb Esquerra i Iniciativa. Diuen que aquella matinada electoral, Montilla i Zaragoza no se’n van anar a dormir fins a parlar amb Carod-Rovira. La història es repeteix. Un altre Maragall, Ernest, va celebrar amb magnificència la seva victòria en les municipals de Barcelona del 26-M. Segurament es va oblidar de trucar a Ada Colau abans d’anar-se’n al llit. Mentrestant, el seu vell rival, Miquel Iceta, malferit per no aconseguir el recolzament d’Esquerra per ser senador, segurament no se’n va anar a dormir fins a llançar-li a Manuel Valls l’ham d’una investidura gratis de Colau per frenar els independentistes. I de sobte, els protagonistes van passar a ser secundaris en un guió escrit pel tercer en discòrdia, Jaume Collboni.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La jugada d’Iceta ha resultat ser disruptiva en la política espanyola. Des que es va posar en marxa, qualsevol pacte sembla ja possible: que Ciutadans permeti a Carmena ser alcaldessa de Madrid o que Casado obri el pas a Pedro Sánchez a la Moncloa. S’ha creat un clima favorable que anomenen els "pactes entre blocs". Tots, menys el que ho va fer possible tot: el de la moció de censura contra Rajoy. De manera que hem descobert que vivim dos anys i mig en estat de suggestió. Quedem fascinats per aquest Pedro Sánchez que es va negar a abstenir-se perquè Rajoy fos president, que es va enfrontar a la vella guàrdia del PSOE per acabar amb la lògica del torn i del bipartidisme, que va tombar Rajoy amb una moció de censura per corrupte, que va demanar els vots dels ciutadans contra el "trifatxet" i sentenciant que l’elecció era entre "dreta i esquerra". Però tot va ser una suggestió nostra, una fascinació. El PP ha de donar el torn i amb els amics de la moció de censura no hi ha res a parlar. La suggestió sempre és responsabilitat de la víctima