Apostin a 15 (o 16) títols de Nadal a París

Federer tem Nadal, que tem Djokovic,  i per això Thiem va decidir la final de Roland Garros a l’eliminar el serbi en semifinals. En efecte, la va decidir a favor del mallorquí, alliberat d’un altre xoc contra la seva bèstia negra. Amb aquesta benedicció prèvia, només quedava dissimular un marcador que compensés l’espectacle. El més difícil per al 12 vegades campió a París hauria sigut perdre el partit. Perquè si l’austríac és el jugador número quatre del món, ¿qui té ganes de conèixer-ne el número cinc?

Nadal va guanyar el primer joc del partit, un senyal encoratjador però potser innecessari en un tennista que mai ha perdut una semifinal ni una final de Roland Garros. Comparteix aquesta estadística amb la immensa majoria d’éssers humans, fins i tot amb gran part dels professionals del seu esport. Es distancia de tots ells per haver obtingut 12 tornejos en 15 anys. Aquesta dada s’escapa de la història del tennis per ingressar en el gènere de la ciència-ficció. No pot estranyar que Emmanuel Macron reivindiqués Nadal com a patrimoni francès, en un sopar de gala a l’Elisi davant Felip VI i Letizia.

Parlant de testes coronades, van coincidir Rafa XII a la pista i el monarca abdicat a la grada, Joan Carles de Borbó. La relació entre tots dos supera el que és personal per endinsar-se en el que és paternofilial. L’artífex de la Transició celebra cada èxit d’aquest successor. Sona a frívol transformar una crònica esportiva en un eco de societat, però fins als espectadors de pagament van abaixar el cap per informar dels seus mòbils, tan aviat com el mallorquí va clausurar el 6 a 1 del tercer set. Les prediccions estan condemnades a l’incompliment. O pitjor, a l’oblit.

 No obstant, un vaticini està a l’abast de qualsevol anàlisi. ¿Quants Roland Garros perdrà Nadal? Cap, mai. Ja llançats, ens hem d’atrevir amb una incògnita més nombrosa. ¿Quants Roland Garros guanyarà Nadal? Apostin per 15, o 16. I recordin que la seva actual marca suposa que un practicant de l’esport individual més prestigiós del planeta guanya per primera vegada un torneig capital amb 19 anys, i a partir d’aquí l’obté interrompudament fins als 30 complerts.

Notícies relacionades

Nadal, la reinvenció del campió

Nadal - Thiem, la final de Roland Garros 2019, en directe 'on line'

Per prolongar els 12 Roland Garros actuals de Nadal, n’hi hauria prou amb mirar-se al mirall del seu confortable final d’ahir. I abans que algú esmenti el segon set extraviat, el mallorquí ha après a agafar-se una treva durant la batalla, com Messi. Després torna a colpejar amb la brutalitat acostumada. El pronòstic de continuïtat es basa, a més, en el precedent del triomf còmode de l’any passat davant del mateix Thiem. I així successivament.

A Nadal sempre li quedarà París. Quan es remarca la divinitat de Nadal, és obligat justificar-se davant de Federer. Els 18 Grand Slams del mallorquí encara guarden un marge respectable amb els 20 del suís. No obstant, una comparació més equilibrada obligaria a descomptar els quatre títols que Federer va obtenir abans de l’arribada de la seva bèstia negra al circuit. Per no parlar del marcador dels duels personals entre tots dos. Nadal va aconseguir que Federer descobrís la por, però el seu triomf d’ahir davant d’un Thiem desfonat suposa una valuosa victòria contra Djokovic i els seus 15 Grand Slams. El mallorquí va vèncer de groc, un color amb què no li haurien permès competir al seu país. Va tornar a exhibir l’acarnissament que transforma els seus rivals en víctimes anònimes, sense rostre. Un dia rebrà la demanda judicial d’un adversari, però l’edat no li minva la gana ni les mandíbules.