Colau haurà de mullar-se

La líder de BComú va perdre 20.000 vots i va obtenir només 10 regidors el 26 de maig, però té a mà revalidar l’alcaldia si aconsegueix sumar els 8 edils del socialista Jaume Collboni i, com a mínim, 3 més de la llista de Manuel Valls. En la nit electoral, es va fer poca atenció a les paraules de l’ex primer ministre francès. Després de reconèixer sense excuses el seu mal resultat, va advertir a Albert Rivera que un pacte amb Vox a Madrid posaria fi a la seva aliança política. Valls va recordar als taronges que a Europa els seus socis no entenen per què els liberals espanyols no abominen un partit nacionalista euroescèptic d’extrema dreta. Finalment, va fer una crida per evitar que ERC aconseguís l’alcaldia de Barcelona només per haver obtingut 4.000 vots més que la segona força quan hi ha més regidors constitucionalistes (16) que separatistes (15).

En campanya Valls va ser molt dur amb Colau, un repàs de l’hemeroteca evidencia l’impensable que era un mes enrere aquest nou escenari. Però en política com en la vida sempre és preferible el mal menor. I aquí és on ha demostrat convicció i intel·ligència, a diferència de l’obstinació de Rivera que prefereix llançar a Pedro Sánchez en mans dels independentistes per justificar la seva absurda estratègia. Valls, anunciant un recolzament sense condicions a Colau, pot evitar que Ernest Maragall sigui alcalde. També Miquel Iceta va ser ràpid i contundent descartant qualsevol pacte amb els republicans i anunciant que el PSC faria tot el possible per barrar-los el pas.

A l’ex primer ministre francès els comuns això no li agrairan mai per por del que puguin dir a la Catalunya sobiranista. Ell tampoc ho demana. Però Colau s’equivoca greument si no formalitza abans del pròxim dissabte un acord amb el PSC. Els comuns pretenen evitar tensions internes i externes amb la retòrica que la millor garantia per tal d’assolir un tripartit d’esquerres, que tothom sap impossible, és que ella repeteixi d’alcaldessa. Collboni fa bé en posar-la davant el mirall. Aquesta vegada, a diferència de fa quatre anys, els socialistes no li regalaran els seus vots en la investidura.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Si Colau vol repetir haurà de mullar-se perquè una vegada elegida, des d’una posició de força, pot continuar insistint en què ERC entri també al Govern. Els socialistes no poden córrer el risc que els prenguin una altra vegada el pèl. Ja els van fer fora una vegada. Llavors Colau no va voler nedar a contracorrent i es va quedar a la vora mirant com els Asens i Pisarello la portaven al desastre. I d’aquella pols, venen aquests fangs Si s’atreveix a sortir de l’ambigüitat, l’independentisme li declararà la guerra sotmetent-la a un ‘pressing’ polític i emocional abans de la votació. També després haurà d’escoltar algun insult de “traïdora” per acceptar els vots “dels repressors i escarcellers”.

Per al constitucionalisme allunyar els comuns del separatisme és una bona notícia tant com evitar que Barcelona entri en la paràlisi del processisme. Un segon mandat de Colau condicionat fortament per Collboni és la millor garantia d’un Govern progressista per a tothom.