Espanya, menys controlada per la UE

Deu anys ha necessitat Espanya per sortir del procediment de dèficit excessiu aplicat per la Unió Europea als socis que van superar la barrera del 3% en els comptes públics. Des del 23 d’abril s’esperava el final de la tutela dels tecnòcrates de Brussel·les sobre el Pressupost, però no per això resulta menys rellevant que el Govern espanyol recuperi cotes de llibertat econòmica que no va tenir durant una dècada. La liquidació del pressupost del 2018, fins i tot quedant tres dècimes per sobre del dèficit pactat –el 2,5% en lloc del 2,2%–, subratlla clarament l’ajustament de les despeses de l’Estat als paràmetres prefixats, però els compromisos contrets per a l’any en curs i per al 2020 –el 2,3% i 2% de dèficit, respectivament– fan dubtar que es puguin complir.

Hi ha dos factors que haurà de tenir en compte el Govern de Pedro Sánchez a l’elaborar el pròxim pressupost: l’ajustament estructural equivalent al 0,65% del PIB que recomana la Comissió, poc inclinada a acceptar que és possible quadrar noves partides de despeses amb noves fonts d’ingressos la viabilitat de les quals està en discussió, i la necessitat ineludible de dotar de prou forma els programes socials més perjudicats pels reajustaments de la crisi. Tan comprensible és que la UE reclami a Espanya una política adequada d’inversions públiques, d'acord amb una previsió d’ingressos realista, com que un Govern socialdemòcrata adquireixi el compromís de garantir la continuïtat i fins i tot la millora d’alguns dels trets distintius de l’Estat del benestar: viabilitat de les pensions, finançament de l’ensenyament, atenció a la ciència, ajudes als aturats de llarga durada, etcètera.

Els dos fronts seran forçosament determinants en les negociacions encaminades a aconseguir una majoria al Congrés que sostingui el pròxim Govern. Sigui quina sigui la naturalesa final del pacte entre el PSOE i altres forces, amb Podem en primer lloc, la política fiscal i el control de la despesa estaran sempre sobre la taula. La felicitació a Espanya del comissari d’Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, és a part d’això explícita: res és possible sense unes finances públiques sòlides. Ni tan sols per a un país amb un creixement sostingut molt per sobre de la mitjana europea, però amb un deute públic equivalent al 97% del PIB i un endeutament privat que assoleix els 1,5 bilions d’euros. Tot va millor, però encara hi ha alguns riscos.