John Wick i el nen interior

Tots els homes portem un nens a dins que, quan et descuides, surt a l’exterior i, com el neó de color rosa del qual parlava Miguel Ríos, es fa càrrec de les coses. No sé si les dones tenen una nena interior, però és evident que, si és així, la mantenen molt més a ratlla que nosaltres, que aprofitem qualsevol oportunitat per alliberar el nen i que ens arrossegui on vulgui. A veure la tercera entrega de les aventures de John Wick, per exemple, que s’ha estrenat a Barcelona a so de bombo i platerets.

Curiosa saga la que protagonitza aquest tità de la inexpressivitat que és Keanu Reeves, perfecte per al paper d’assassí ètic, com ho era Matt Damon, que s’apanya amb una ganyota i mitja, per interpretar l’espia amnèsic de la sèrie de Jason Bourne. La primera aventura de John Wick va costar Déu i ajuda de distribuir i va acabar anant directament al videoclub, però als milions de nens interiors que hi ha repartits pel món els va encantar. Per això la segona entrega ja va tenir un llançament millor. I la tercera, ni us ho explico. ¡S’ha de veure la capacitat d’iniciativa del nen interior!

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diuen les feministes –i jo estic d’acord amb elles– que els homes envellim, però no madurem. Tinguem l’edat que tinguem, tot i que tinguem cabells blancs o hàgim sigut derrotats per la més agressiva de les alopècies, qualsevol oportunitat és bona per tornar mentalment a la infància i l’adolescència. Continuem anant a veure les pel·lícules de James Bond, tot i que cada vegada són més dolentes. Ens fem fans de Jason Bourne. Hi ha fins i tot qui admira Steven Seagal, que ja és admirar. Tot per tornar al cine de barri de la nostra infància i passar-nos un parell d’hores assistint a un intercanvi de patacades l’origen de les quals ni tan sols ens importa: en la primera de John Wick, el nostre home es veu obligat a matar tothom que se li posa per davant perquè uns mafiosos li han segrestat al gos.

No li aconsello a ningú que truqui a una amiga per veure la nova de John Wick. Si accepta, la dona en qüestió no aguantarà més de quinze minuts amb tants morts i calbots, i et deixarà allà tirat després d’ordenar-te que no tornis a trucar-li mai més. Millor anar-hi sol o amb un altre espècie del nostre gènere: està molt bé ampliar la vida social del nostre nen interior.