El que perdem

Un tripartit d’esquerres a Barcelona està descartat per incompatibilitat. La normalitat política no arribarà a Catalunya fins que aquesta idea sigui possible. En un magnífic exercici de possibilitats, Toni Sust desgranava en aquest diari quines diferències de gestió hi hauria entre una coalició ERC i comuns i una aliança de comuns i PSC. Les diferències són mínimes. Un acord a tres impulsaria mesures socials (reals) que beneficiarien els barcelonins. Una altra cosa és el pla simbòlic.

Assistim a un xoc entre l’unilateralisme i una idea de repressió. La DUI va culminar un procés en què es van conculcar les lleis, els drets dels parlamentaris i de la meitat de la població. Un atac a la democràcia. Però la judicialització del procés també va suposar una burla a la democràcia. Tot i així, ¿s’hauria aturat la competició interna de l’independentisme sense el 155? La repressió és el lema d’un procés que agonitza sense més elements d’unió. Té raó quan clama contra la presó preventiva o una acusació de rebel·lió, la perd quan menysprea la llei. Mentrestant, els ciutadans continuem perdent.