L'obertura catalana

L'obertura catalana va ser ideada pel jugador d'escacs Savielly Tartakower. El terme es va encunyar en el torneig organitzat l'any 1929 a Barcelona, en el marc de l'Exposició Universal, quan aquest gran mestre va crear una obertura en homenatge a la història dels escacs a Catalunya. Ara, en política, Pedro Sánchez ha iniciat la legislatura amb l'obertura catalana. El president va respondre al veto inicial a Miquel Iceta amb un segon moviment: situar una dama -Meritxell Batet- i un alfil -Manuel Cruz- al capdavant del Congrés i del Senat, la tercera i la quarta autoritat en el protocol de l'Estat.

Ahir, en la clausura de la reunió anual del Cercle d'Economia, en companyia del seu president, Juan José Brugera, va fer un altre moviment per elevació: va proposar una “agenda del canvi”, ancorada en la vocació europeista d'Espanya, i es va dirigir a la societat en el seu conjunt. La frase clau: “Són tan greus els reptes als quals ens enfrontem i tan petits som nosaltres si actuem sols i enfrontats, que el que necessita la societat espanyola és passar pàgina”.

Sí, el president en funcions vol sortir de la roda del hàmster del procés. Va utilitzar una nova imatge, la de la rotonda: “En el nostre camí no hi pot haver marxa enrere. Ni podem seguir tancats en una interminable rotonda en la qual donem voltes i voltes i més voltes, una vegada i una altra, als vells problemes del segle XIX amb respostes del segle XX”. La seva recepta: afrontar els problemes del segle XXI amb respostes de futur conjugant “els verbs anticipar, compartir, dialogar i consensuar”.

Sí, l'obertura catalana de Pedro Sánchez està marcada pel mat del pastor al qual el van sotmetre els grups independentistes en el debat dels pressupostos i que va precipitar l'avançament electoral. No mourà fitxa en el tauler català fins que s’aclareixin dues incògnites: la sentència del procés, que es coneixerà a la tardor, i la pugna per l'hegemonia en l'espai independentista, amb un avançament de les eleccions catalanes pel mig.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Mentrestant, el president mourà fitxes en el tauler espanyol, com ja ho va fer en la constitució de les Corts Generals, en direcció al conjunt de la societat catalana per a rescatar-la de la subhasta emocional entre els dos nacionalismes en escena (català i espanyol). La recepta de Sánchez, quan amaini la tempesta, passa per continuar compartint sobiranies, a l'Estat autonòmic i a la Unió Europea, i per oferir una resposta -el dret a continuar convivint- enfront de l'alternativa dual de l'anomenat dret a decidir.

En el marc de la reunió anual del Cercle d'Economia -una entitat nascuda sota el patrocini de Jaume Vicens Vives- és de justícia recuperar el diagnòstic d'aquest historiador sobre com harmonitzar les cordes de la lira espanyola: “Intel·lectuals i polítics (...) no tingueren valor per a sacrificar llur popularitat als designis d'una tasca mancomunada. A final hom acabà parlant de concòrdia i conllevancia, grans mots que es pronuncien quan el carreró no té sortida”. Sánchez vol sortir de la rotonda.