Anar al contingut

EL FUTUR DE LA ULTRADRETA

Vox després del 26-M: Núvols a l'horitzó

Emilio Naranjo

Vox després del 26-M: Núvols a l'horitzó

Xavier Casals

Sota la seva solidesa aparent, el partit d'Abascal presenta debilitats que poden comprometre el seu futur

Els resultats de Vox són espectaculars. El 28-A va captar el 10,1% del vot (24 escons) i el 26-M va aconseguir representació europea (6,2%, tres escons), autonòmica (nou parlaments) i local (2,9% i 530 regidors, tot i que només va concórrer en 772 municipis del total de 8.116). Aquesta situació és inèdita a Espanya, ja que el partit d’aquest sector polític que el va precedir, Fuerza Nueva, només va tenir un escó entre 1979 i 1982. No obstant, sota la seva aparent solidesa, Vox presenta debilitats que poden comprometre el seu futur. Vegem-les.

Una pèrdua del 48% del vot del 28-A

Les eleccions europees han constatat que en un mes Vox ha perdut gairebé la meitat dels seus vots (48,1%), al passar de 2.677.173 el 28-A (10,1%) a 1.388.681 el 26-M (6,2%). A més, aquest electorat ha rebutjat recolzar Vox quan li era més còmode fer-ho, ja que en els comicis europeus –a diferència dels legislatius– no debilitava a opcions de dreta en benefici de l’esquerra, ni es “perdien” excessives paperetes al traduir-les en escons (mentre que el 28-A Vox no va poder convertir 700.000 sufragis en diputats). En definitiva, la meitat del suport de Vox el 28-A va ser conjuntural, cosa que reflecteix una gran volatilitat del seu electorat, capaç d’afectar la seva consolidació i continuïtat.

Els ‘forats negres’ territorials augmenten

Els resultats del 28-A van plasmar que Vox era absent al País BascNavarraGalícia i les illes Canàries, i a Catalunya només va tenir un escó. Ara, les eleccions autonòmiques reflecteixen que tampoc és present a ExtremaduraCastella-la ManxaLa Rioja, i únicament té un diputat a Castella i Lleó. Alhora, ha ingressat a 27 de les 50 capitals provincials, poc més de la meitat. I és que en l’esfera local Vox, centrat en la seva ‘guerra cultural’ contra el progressisme, no s’ha projectat com a opció de govern de proximitat i no ha tingut candidats coneguts (cosa que pot canviar amb el temps: el líder del partit a Andalusia va passar del 0,4% del vot el 2015 al 10,9% el 2019). Així, Vox afronta un altre gran repte: l’existència de grans zones impermeables al seu missatge.

Un escenari postelectoral complex

En aquest marc, el seu futur dependrà en gran manera dels rèdits dels seus pactes postelectorals, ja que pot decidir majories a MadridMúrcia i Aragó, així com a 15 capitals provincials (Madrid entre elles), Ceuta i Melilla. Això ha fet que Vox hagi sigut vist com un soci respectable per PP i Cs, però també pot reportar-li costos si al negociar adquireix un caràcter governamental (i perd votants “antisistema”) o entorpeix els acords (i l’abandonen els qui aposten per formar majories). Finalment, Vox no té un consistori rellevant que pugui ser el seu aparador polític, cosa que el forçarà a fer-se notar al ‘gran Madrid’ (Corts, ajuntament i comunitat) perquè el seu perfil no es dilueixi.

En resum, Vox reflecteix fragilitat en els seus recolzaments, incapacitat per penetrar en grans àrees i no té un aparador que singularitzi les seves propostes. Tot això pot hipotecar el seu futur proper.