Vox després del 26-M: Núvols a l'horitzó

Els resultats de Vox són espectaculars. El 28-A va captar el 10,1% del vot (24 escons) i el 26-M va aconseguir representació europea (6,2%, tres escons), autonòmica (nou parlaments) i local (2,9% i 530 regidors, tot i que només va concórrer en 772 municipis del total de 8.116). Aquesta situació és inèdita a Espanya, ja que el partit d’aquest sector polític que el va precedir, Fuerza Nueva, només va tenir un escó entre 1979 i 1982. No obstant, sota la seva aparent solidesa, Vox presenta debilitats que poden comprometre el seu futur. Vegem-les.

Una pèrdua del 48% del vot del 28-A

Les eleccions europees han constatat que en un mes Vox ha perdut gairebé la meitat dels seus vots (48,1%), al passar de 2.677.173 el 28-A (10,1%) a 1.388.681 el 26-M (6,2%). A més, aquest electorat ha rebutjat recolzar Vox quan li era més còmode fer-ho, ja que en els comicis europeus –a diferència dels legislatius– no debilitava a opcions de dreta en benefici de l’esquerra, ni es “perdien” excessives paperetes al traduir-les en escons (mentre que el 28-A Vox no va poder convertir 700.000 sufragis en diputats). En definitiva, la meitat del suport de Vox el 28-A va ser conjuntural, cosa que reflecteix una gran volatilitat del seu electorat, capaç d’afectar la seva consolidació i continuïtat.

Els ‘forats negres’ territorials augmenten

Els resultats del 28-A van plasmar que Vox era absent al País Basc, Navarra, Galíciai les illes Canàries, i aCatalunya només va tenir un escó. Ara, les eleccions autonòmiques reflecteixen que tampoc és present a Extremadura, Castella-la Manxai La Rioja, i únicament té un diputat a Castella i Lleó. Alhora, ha ingressat a 27 de les 50 capitals provincials, poc més de la meitat. I és que en l’esfera local Vox, centrat en la seva ‘guerra cultural’ contra el progressisme, no s’ha projectat com a opció de govern de proximitat i no ha tingut candidats coneguts (cosa que pot canviar amb el temps: el líder del partit a Andalusia va passar del 0,4% del vot el 2015 al 10,9% el 2019). Així, Vox afronta un altre gran repte: l’existència de grans zones impermeables al seu missatge.

Un escenari postelectoral complex

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

En aquest marc, el seu futur dependrà en gran manera dels rèdits dels seus pactes postelectorals, ja que pot decidir majories a Madrid, Múrcia i Aragó, així com a 15 capitals provincials (Madrid entre elles), Ceuta i Melilla. Això ha fet que Vox hagi sigut vist com un soci respectable per PP i Cs, però també pot reportar-li costos si al negociar adquireix un caràcter governamental (i perd votants “antisistema”) o entorpeix els acords (i l’abandonen els qui aposten per formar majories). Finalment, Vox no té un consistori rellevant que pugui ser el seu aparador polític, cosa que el forçarà a fer-se notar al ‘gran Madrid’ (Corts, ajuntament i comunitat) perquè el seu perfil no es dilueixi.

En resum, Vox reflecteix fragilitat en els seus recolzaments, incapacitat per penetrar en grans àrees i no té un aparador que singularitzi les seves propostes. Tot això pot hipotecar el seu futur proper.