Infància nua davant les xarxes

La pederàstia no és nova, peròles xarxes socials han fet caure les barreres entre els depredadors i les víctimes. En aquest moment la Policia Nacional està investigant 20 casos a Catalunya (140 a tot Espanya) de vídeos que circulen per la xarxa amb menors despullats. Un 40% són de nenes en actituds d’alt contingut sexual, un altre 40% són nens que es mostren com a part d’un joc, del que es pensen que és una broma, i un 20% són menors dels dos sexes, molt petits, compartits de forma innocent pels seus propis familiars o amics. Potser els va semblar divertit o tendre aquell bany del seu nadó o la criatura nua corrent amunt i avall pel passadís... Però no hi ha innocència que sobrevisqui a la mirada d’un pederasta.

Els vídeos de les nenes sexualitzades són especialment punyents. Es tracta d’imatges pertorbadores, impròpies d’una infància que no hauria de treure el nas al món dels adults –encara menys a l’afectivitat– des dels codis de la pornografia. A través d’aquesta, extreuen unes primeres lliçons de com mostrar els seus cossos nus. ¿Què les porta a reproduir unes conductes tan explícites i tan poc ajustades a la seva edat? Per començar, l’accés a la pornografia, tan fàcil a través dels mòbils. Per estrany que sembli, la policia també detecta l’avorriment com una de les motivacions que les porta a iniciar un joc que mai podran dominar. I, per descomptat, el xantatge. Unes vegades, la coacció sorgeix de desconeguts. D’altres, d’uns nòvios efímers que, una vegada passat l’enamorament, es creuen els amos de les imatges que els van confiar.

La nuesa de la pell sempre comporta més nueses. Des del xantatge que s’inicia amb una sola imatge i que sempre demana més,i més sòrdides, a la vergonya de saber-se exposada davant milers, milions de desconeguts. Una vegada la imatge es puja a la xarxa, no hi ha barreres del temps i l’espai que les freni. ¿Què poden fer els pares i l’escola per prevenir el malson? Control, pedagogia i comprensió. No cedir a la pressió social que porta a entregar mòbils a nens de 10 o 11 anys. Quan en disposin,educar-los en el seu ús i en els perills que comporta,seleccionar les aplicacions a les quals poden accedir i portar un control de l’aparell. I, si tot falla, donar-los el recolzament i la confiança que necessitin. La vergonya i la tristesa poden esdevenir tràgiques.