Transformar l'Icub

Maragall contra Maragall. En cultura, l’herència del germà gran ha quedat obsoleta. Ho va reconèixer el vencedor de les municipals quan va expressar que Madrid guanyava Barcelona per golejada en aquest camp. Judici dur, contundent, però inapel·lable, sobretot si comparem les respectives armades compostes pels grans equipaments. La derrota és menor, i reversible, si en comptes de mesurar els fastos ens fixem en paràmetres com la creativitat. Per a desgràcia de tots, Madrid viurà una època fosca per dins, tot i que molt ben il·luminada des de les tres administracions que es presenten als fastos, ja convertits en buits oripells desconnectats de l’entorn social i creatiu.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Fins ara, Barcelona ha viscut d’inèrcies, a partir d’ara ha de posar les peces d’una nova etapa. Les paraules clau: reformular; rellançar. Existeix majoria social i política per fer-ho. Al terreny de la cultura comença a ser cert que ara o potser mai. El primer és un bon diagnòstic. La faula del bou i la granota. Si ens entossudim a imitar el bou ens continuarem inflant artificialment fins a rebentar d’un èxit tan fingit com impotent. Si, en canvi, assumim la condició de granotes podem tornar al podi, sempre efímer, de les reines dels salts.

Més carrils bici i menys encarrilar la cultura. El que li fa mal a Barcelona com a capital cultural no és la falta de pressupost sinó les restriccions mentals. És aquest magnífic instrument anomenat Icub, capaç de xarrupar totes les energies, de capar i fagocitar qualsevol espurna espontània d’iniciativa aliena. És el virregnat dels gestors que han passat de servidors dels creadors a importadors d’un credo de funcionari europeu sofisticat, autosatisfet amb el seu llenguatge abstrús i desconnectat. Resultat, la mort de la cultura popular i l’adotzenament de la creació. Teràpia, invertir l’ordre: primer el carrer, després els despatxos.