Deixin estimar

La dona prova de preservar la seva intimitat. Tres representants de les forces vives del poble intenten traspassar el llindar de casa seva. “¿Per què es fiquen en la vida dels altres?”, els pregunta sabent que no obtindrà cap resposta. La seqüència forma part de la bellíssima i commovedora nova pel·lícula d’Isabel Coixet, ‘Elisa y Marcela’. La història real de dues dones que es van estimar quan l’homosexualitat estava perseguida. Fa un segle a Galícia, el terrible present de nombrosos països, l’horror que encara es viu als nostres carrers.

¿Per què s’hi fiquen? Aquest interrogant, tan senzill, tan bàsic, té plena vigència. Són massa els que exigeixen un món regit per les seves normes, censurant tot allò que escapa a la seva mirada esbiaixada. La intolerància continua. Com una larva que la humanitat no acaba de matar. De vegades es converteix en una plaga de cucs que pareixen lleis, persecucions, presons i morts. En altres ocasions es vesteix d’una dolorosa quotidianitat. Des d’una mirada de menyspreu fins a un silenci imposat o un currículum enviat a la paperera sense ser considerat. Persones eliminades per viure fora d’una suposada normalitat que dona lliçons d’amor quan només destil·la odi, sofriment i una insuportable irracionalitat. El primer trimestre d’aquest any es van registrar 35 agressions homòfobes a Catalunya, el doble que l’any anterior. ¿Per què s’hi fiquen?