El paper dels municipis en la defensa dels drets humans

Les crisis econòmiques, financeres i mediambientals han aprofundit les desigualtats i l’exclusiódesigualtats i l’exclusió. En un escenari de governança mundial, els municipis tenen un rol rellevant per atacar les causes estructurals que generen injustícies, impactes socials i ambientals a escala global.

Els índexs de pobresa s’han aguditzat i es reflecteixen en qüestions com l’accés a la vivenda, a l’energia bàsica o a una alimentació adequada. Hi ha hagut també una retallada de drets civils i polítics, així com la persecució i criminalització de defensors dels drets humans o ambientals.

Qualsevol model de govern d’un municipi hauria de tenir en compte quines externalitats negatives produeix implementar un tipus de sistema de producció, distribució, gestió i consum. Això implica prioritzar esforços relacionats amb consolidar una efectiva coherència de polítiques i entendre les implicacions que tenen les accions locals fora de les fronteres de cada municipi.

Estem assistint a una concentració de capital en complexes estructures societàries amb un enorme poder econòmic i polític. Organitzacions de la societat civil hem denunciat aquesta desigual distribució de la riquesa i com les grans empreses estan provocant una vulneració sistemàtica dels drets humans. És una situació que es dona fa dècades a Amèrica del Sud, a Àfrica, a Àsia o en el nostre propi àmbit mediterrani, on sembla que s’ha normalitzat el benefici empresarial en zones ocupades com Palestina o el Sàhara Occidental. En territoris ocupats les empreses es beneficien d’una ocupació il·legal i d’un espoli dels recursos naturals que no compta amb el vistiplau ni de la comunitat internacional ni de les mateixes comunitats locals.

Motors de canvi social

En època electoral ens preguntem què es pot fer des dels nostres municipis per prevenir aquestes vulneracions dels drets humans per part d’empreses. Algunes respostes es troben en dos àmbits:

En l’àmbit de la ciutadania podem exigir als representants polítics que promoguin polítiques vinculants per respectar els drets humans; convertir-nos individualment en un motor de canvi social a través del consum responsable, del comerç just i de pràctiques de respecte al medi ambient.

En l’àmbit de la representació política, o si es treballa per a l’Administració pública, hi ha dues eines importants. El procés mundial de creació d’un Tractat Vinculant per jutjar les empreses que vulneren els drets humans i que impacten greument en el medi ambient. Els municipis tenen capacitatd’unir-se a aquesta iniciativa encara que els seus Estats no ho hagin fet. La segona eina és la compra pública estratègica. 

Compra pública

A tot el món la compra pública costa més de 1.000 milions d’euros anuals, que representen el 14% del PIB. A l’Estat espanyol representa un 18,5% del PIB total. La compra pública, per tant, té un alt potencial per influir i promoure el respecte dels drets humans, tant en l’àmbit local com a través de cadenes de subministrament.

Notícies relacionades

Cada any 100 milions de persones entren en una situació de pobresa extrema pel cost de la sanitat

Agenda 2030: un full de ruta per afrontar reptes globals cada vegada més urgents

El missatge és clar: es pot promoure una contractació pública valenta, creativa i realment justa per desenvolupar mecanismes que obliguin les empreses a dur a terme la deguda diligència en les seves actuacions al llarg de tota la cadena de subministrament i que no es quedi en declaracions d’intencions o protocols segellats que, sovint, no tenen un seguiment efectiu.L’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible identifica la contractació pública com una part clau de l’impuls cap a una producció i consum sostenible.

Des de l’àmbit local la ciutadania té a les seves mans la capacitat d’elegir governants compromesos amb la lluita global per trencar la complexa cadena de complicitats entre el poder polític i econòmic.