Anar al contingut

ELECCIONS EUROPEES

El Regne Unit se'n va, però s'hi queda

TOLGA AKMEN

El Regne Unit se'n va, però s'hi queda

Carlos Carnicero Urabayen

Un país acostumat a influir a Europa i al món s'està empetitint a un ritme insospitat

Hi ha eleccions estranyes i després hi ha les que s’han celebrat aquest dijous al Regne Unit. Un país que vota uns representants per participar en una organització supranacional de la qual volen marxar, però no saben com fer-ho. Una primera ministra que es manté miraculosament al capdavant, però amb la mateixa influència que el seu país a la UE. És a dir, sense indici de veure-les venir. Un nou partit a l’alça liderat per Nigel Farage, el mateix que fa dècades que cobra de l’Eurocambra mentre ens renya dient que la institució no serveix per a res.

És un bon moment per recordar la jugada mestra de David Cameron, probablement el pitjor primer ministre de la història britànica. Va convocar el referèndum per frenar l’ascens de l’UKIP i garantir la permanència del Regne Unit a Europa durant dècades. Sabíem que els seus plans es van torçar. El ‘brexit’ va sorprendre a tothom i va posar el seu país en un camí impossible: sortir de la UE i aconseguir els meravellosos avantatges –més aviat mentides– que van vociferar els vencedors. Però el pitjor podria encara ha d’arribar.

Les enquestes de les eleccions europees al Regne Unit –els resultats es coneixeran diumenge– situen el nou partit de Farage, el Partit del Brexit, en primera posició. La formació de Theresa May podria quedar en quart o cinquè lloc i obtenir menys del 10% dels vots. Els 'tories’, un partit acostumat a vèncer, estan sent arrossegats a l’abisme pels cops de cua d’un monstre de la seva pròpia creació.

El Partit Conservador ha sigut tradicionalment un fidel reflex de l’‘establishment’ britànic. Ara és una jungla. Hem perdut el compte de les vegades que May ha estat a punt de caure. Gairebé les mateixes que el Regne Unit ha estat a punt de sortir. La primera ministra viu l’enèsima revolta interna perquè ara intenta aprovar l’acord de sortida amb algunes concessions als proeuropeus, com la possibilitat de realitzar un segon referèndum. El seu pla inicial d’ignorar a tots
els que van votar a favor de la permanència va fracassar. El seu intent de tendir la mà sembla que porta el mateix camí.

El Regne Unit necessita girar full, però no sap com. Un país acostumat a influir a Europa i al món s’està empetitint a un ritme insospitat, absent de les grans qüestions mentre és cruelment torpedinat per un pla que va prometre recrear una Gran Bretanya “veritablement global”.

El resultat de les europees apunta a una divisió similar a la del referèndum. Ni els partidaris del ‘brexit’ s’han penedit massivament –com ingènuament es pensa a l’altra vora del Mar del Nord– ni els europeistes han canviat d’opinió. Un referèndum amb dues opcions en una societat partida en dos engrandeix la divisió. I els ‘tories’ continuen sense entendre-ho: els candidats oficiosos que aixequen les seves espases per succeir May prometen una irresponsable carrera per situar-se com els més ferotges representants del ‘brexit’. Mentrestant, el laborisme continua desaparegut.

Temes: Brexit