La suspensió dels electes presos

Com una pilota de ping-pong, el Tribunal Suprem (TS) i la Mesa del Congrés s’han passat la patata calenta sobre la suspensió dels cinc presos preventius encausats per rebel·lió que van ser elegits diputats i senador en les eleccions del 28 d’abril. Manuel Marchena, president del tribunal que jutja els líders del procés, va enviar un escrit a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, en què rebutjava elaborar l’informe que li havia sol·licitat la presidenta sobre la possible aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) en aquest cas. Davant d’aquesta circumstància, Batet va retardar la presa d’una decisió al demanar un informe als lletrats de la Cambra sobre els fonaments jurídics per saber si procedeix o no suspendre els quatre diputats independentistes, decisió que es farà extensiva al senador electe Raül Romeva.

La situació legal no és nova. Durant el període d’instrucció del cas que ara es jutja al TS, el Parlament va suspendre els diputats electes, que es van negar a delegar el vot i a nomenar substituts, la qual cosa va implicar que l’independentisme perdés la majoria a la Cambra catalana. La lògica legal dicta que la decisió l’hauria d’haver pres el mateix actor (el Parlament) i que hauria d’haver sigut la mateixa, però de nou la barreja entre política i legalitat és tòxica quan es parla del procés, en plena campanya electoral de les autonòmiques i les municipals. L’oposició de dretes (el PP i Ciutadans) utilitzen els escrúpols legals de Batet per carregar contra el PSOE amb el fantasma de la seva inexistent rendició als independentistes, mentre que els socialistes no amaguen la incomoditat que els produeix prendre una decisió que, llei en mà, sembla difícil de negar que correspon a la Mesa del Parlament. I, mentrestant, l’independentisme no oculta que li convé utilitzar per a finalitats propagandístiques una probable suspensió per alimentar el seu discurs d’un Estat opressor.

Som testimonis de nou del gran error que va suposar la judicialització d’un assumpte polític com és el procés sobiranista. A cada replec del tortuós camí iniciat el 6 i 7 de setembre del 2017, la separació de poders, les institucions i les lleis es veuen tensades per reptes inèdits en la nostra democràcia. En circumstàncies tan difícils, tothom ha de jugar amb responsabilitat el paper que li pertoca.