¿'Quo vadis', turisme?

El difícil encaixament del turisme amb la ciutat de Barcelona –amb més de 12 milions de visitants el 2018– ha sigut un dels temes que tots els grups han abordat aquesta campanya electoral, i, el que és més important, un dels que haurà d’afrontar el nou consistori que surti de les urnes. Des de propostes de decreixement –com la que ha formulat la CUP– fins a increments en la taxa turística –mesura inclosa en el programa de diversos grups– o crides a no caure en una difusa ‘turismofòbia’ –cas del PP, i de Valls– sembla que al debat sobre el tema li falta una certa profunditat, en tant que sovint no assenyala l’altra cara de la moneda, que no és cap altra que com crear fonts d’ingressos alternatives per sostenir l’economia local.

La riquesa de Barcelona –i per tant, la de bona part de Catalunya– es cimenta en el turisme i l’hostaleria, però la força del sector, amb una projecció i influència pública enormes, tapa que sovint aquesta dependència es fonamenta en contractacions precàries, condicions laborals abusives i una temporalitat desmesurada, sense respecte pel medi ambient.

Les llumsdel sector hoteler i gastronòmic de la ciutat s’acompanyen amb ombres en forma de lloguers astronòmics, tancaments sonats, plantilles cremades i models de negoci sostinguts per un fil, sense cap arrelament als barris on s’assenten, o que fins i tot els destrueixen literalment, a l’acabar amb el patrimoni històric de la ciutat. L’hostaleria és un sector que ha prosperat tradicionalment exigint als seus treballadors jornades laborals llarguíssimes per sous escassos, una cosa que en una societat moderna sembla difícilment justificable.

Notícies relacionades

Debat de les eleccions municipals a Barcelona | Directe

L'enquesta prohibida de les eleccions municipals a Barcelona: últim sondeig

D’altra banda, la saturació en l’oferta de llits, i en particular la dels lloguers turístics, té l’efecte perniciós d’apujar els preus a tota la ciutat, creant efectivament guetos on els residents no poden dur a terme les més mínimes gestions de la vida diària. Si a això se li suma el fenomen global de la compra per internet, que premia les grans superfícies i les cadenes de distribució en plataforma, el panorama que plana sobre els nostres carrers és el de convertir-los tan sols en un fantasmal decorat de pel·lícula, en una espècie de poblat de ‘western’ envoltat per un desert sense botigues, escoles, papereries o merceries.

Barcelona necessita tornar a produir i a vendre alguna cosa més que la seva pròpia imatge. En aquest sentit, serà crucial veure què passa a partir d’ara amb la nova direcció a la Cambra de Comerç i en la seva relació amb el nou ajuntament. Perquè és impossible abordar els problemes que causa la dependència del turisme en la nostra societat sense pensar també en alternatives a aquest. No s’ha d’oblidar que a més existeixen múltiples variables geopolítiques supranacionals, com el terrorisme o l’economia, que fàcilment poden contreure'l en un instant. I és urgent plantejar ja aquestes alternatives, si volem una ciutat que a més de visitable sigui també habitable.