La caiguda del 10

Aquest no és un article ‘clickbait’ per parlar de Leo Messi i la seva Creu de Sant Jordi. És per comentar una informació que ha passat inadvertida per al periodisme, que està més pendent de l’orella (les trucades) que de la vista (la mateixa observació). En plena campanya electoral, la regidora Mercedes Vidal, responsable, entre d’altres coses, del transport públic, ha dimitit. L’esgotament li ha impedit aguantar aquest últim mes en el càrrec, el 15 de juny es constituirà tant sí com no el nou ajuntament i no optava a la reelecció. Vidal és militant d’EUiA, formació que ha patit una escissió per la marxa de Joan Josep Nuet a Esquerra. La sortida de Vidal convida a comparar la llista que presenta Ada Colau en aquestes eleccions amb la que va presentar el 2015, quan va guanyar contra tot pronòstic.  De les 12 persones que han ocupat les 11 regidories en aquests quatre anys, només repeteixen quatre: la mateixa Colau, Janet Sanz, Laura Pérez i Eloi Badia. Dos dels candidats del 26-M, Joan Subirats i Jordi Martí, han tingut responsabilitats sense ser electes. Aquest fet és especialment rellevant perquè la llista del 2015 es va fer a base de sumarpersones rellevants dels moviments socials i als barris: Pisarello, Asens, Pin, Viejo, Vidal, Ortiz, Colom... Es dona la circumstància que Mercedes Vidal ocupava precisament el número 10, que ara és la clau perquè Colau sigui alcaldessa. Les enquestes el 2015 no van poder captar la força d’aquests lideratges sectorials que van mobilitzar els seus electors més pròxims per confluir en una llista que va resultar guanyadora.

Els sondejos detecten ara un moviment diastòlic en els votants de Barcelona en Comú. La tendència és clara en la intenció directa de vot, però els tècnics de la demoscòpia són prudents, escaldats pel que va passar el 2015.  No hi ha dubte que una part del vot d’EUiA (molt disciplinat) anirà a Ernest Maragall, fet que si se suma al transvasament des de JuntsxCat i la CUP de les últimes generals, pot catapultar Esquerra, per a tranquil·litat de molts dels seus presumptes adversaris. La clau és què passarà amb el vot prestat del PSC a Colau. En les generals ha tornat, Jaume Collboni ha fet mèrits per guanyar-se’l. L’episodi d’Iceta ha mobilitzat el vot de republicans i socialistes. La marxa de Vidal pot ser símptoma i no conseqüència. El vot útil de l’esquerra no independentista es pot inclinar per Collboni, cara a cara amb Maragall.