El boicot a Eurovision no és una proposta radical

Com a bona ‘mariliendre’ he sigut una eurofan radical tota la meva vida. Sempre m’ha encantat Eurovisió. Soc molt ‘friki’. M’encanten els desvaris a què pot arribar la gent en el seu deliri desenfrenat per cridar l’atenció, des de cantar òpera en vestit regional fins a patinar amb focs artificials de fons. M’encanten les teories conspiranoiques de “és clar, l’ha votat perquè és el seu veí”.

Fa dos anys vaig entrar a la franja d’Hebron acompanyant l’oenagé Breaking The Silence, integrada per exsoldats israelians que han denunciat i informat de les violacions de drets humans del seu Exèrcit als territoris ocupats. Organitzen conferències i planifiquen visites a zones sensibles de Cisjordània per explicar el “dia a dia de l’ocupació”. Vaig veure amb els meus propis ulls el que ésl’ocupació: espoliar i matar de gana dones i nens l’únic crim dels quals rau a haver nascut amb el nom i al lloc equivocat.

Si demà s’organitzés un festival a la Veneçuela de Maduro, a l’Iraq, al Iemen, a l’Afganistan, a Líbia, a Rússia... a qualsevol país en què diàriament es violen els drets humans i així ho ha verificat l’ONU, el boicot internacional estaria servit. A ningú se li ocorreria dir: “¡Però és que actua Madonna!” Llavors ¿a què ve aquesta doble manera d’actuar? ¿Per què existeixen les víctimes de primera i segona categoria? De veritat, a ningú li farà més pena que a mi perdre’s Eurovisió. Però la meva vida no es quedarà truncada per això. No obstant, sí que s’han truncat aquest mes la vida de 21 palestins, entre ells dues dones embarassades i una nena, morts enl’escalada de violència més gran en cinc anys. I sí que es malgasten, es perden, diàriament, la vida de centenars de milers de gairebé cinc milions de palestins. 

Notícies relacionades

Els jueus ultraortodoxos carreguen contra Eurovisió per violar el 'shabat'

Illa, malgrat Sánchez

Un boicot a Eurovisió no és una proposta esquerrana radical. És una demanda de pau per part de dones que tenim fills, que hem vist com altres dones que no tenien culpa de res veien els seus nens morir-se de gana. 

Almenys, aquest és el meu cas.