Les empreses espanyoles a Cuba, en la diana

La preocupació de les empreses espanyoles a Cuba, després de l’activació del títol III de la llei Helms-Burton, està plenament justificada. Aquesta norma, que permet als ciutadans nord-americans demandar les empreses estrangeres que es beneficien de propietats confiscades per la Revolució cubana des de 1959, ha obert la caixa dels trons. Suspesa des de 1996 per Clinton, no sorprèn que hagi sigutTrump qui hagi decidit la seva posada en marxa. A diferència dels seus antecessors en el càrrec, a l’actual president dels EUA no semblen importar-li lesconseqüències diplomàtiques que comporta una mesura d’aquesta envergadura. En la seva obsessió per asfixiar Cuba, com passa amb altres fronts de la seva política exterior (Iran, Xina...), Trump ignora els efectes dels seus irresponsables actes.

En el cas cubà, les companyies espanyoles són les més exposades a unaguerra judicial. Espanya és un dels principals inversors a Cuba, sobretot en hotels, però també podrien veure’s afectats altres sectors, com la banca i les aerolínies. Ni el Govern espanyol ni la Unió Europea es quedaran de braços plegats davant d’una eventual pluja de demandes contra les seves companyies, i tenen previstos mecanismes com l’estatut de bloqueigper contrarestar-les. No obstant, i tot i que es qüestiona la jurisdicció dels tribunals nord-americans en aquest assumpte, la batalla judicial es preveu llarga i gens convenient per als inversors. Per això, és imprescindible que des del primer minut laresposta europea sigui de fermesa i unitat.